TIC TAC

SUÈCIA

2011-03-05T11:29:00.000+01:00

ESTOCOLM

Església de St. Jacob's.

Església construïda a mitjan segle XVII en honor de l'apòstol Sant Jaume, patró dels caminants. D'estil gòtic tardà.
La plaça on està ubicada és plena d'edificis imponents, un d'ells va ser un palau privat. Explica la llegenda que el seu propietari, Jacob de la Gardie, va sortir a admirar la seva mansió, qualificant-la de la més bonica de la ciutat. Així va desfermar la ira de Deu per la seva manca d'humilitat, i el va condemnar a la ceguesa. De la Gardie, admetent la seva culpa, va donar diners per embellir l'església veïna i amb aquests es va construir la torre d'aquest temple.
El rellotge es pot veure des dels quatre costats de la torre.

Seu del Banc de Suècia.

En el detall inferior s'aprecia que aquest enorme rellotge és d'estructura metàl·lica. D'aquest edifici només sabem això: que és la seu del Banc de Suècia a Estocolm i que es troba al costat de l'edifici de l'Òpera d'Estocolm.

Parc Museu a l'aire lliure.

Aquest edifici es troba en un indret anomenat Skansen, i és una barreja de museu a l'aire lliure, parc temàtic i zoològic. Va ser fundat l'any 1891. A Skansen es representa tota Suècia en més de 150 cases i granges que recreen diferents èpoques. S'hi representen els barris d'Estocolm tal i com eren els segles XVIII i XIX.

En aquestes dues imatges podem veure el rellotge d'una de les cases, abans i després de ser restaurat.

UPPSALA

Església de la Santíssima Trinitat.

Aquesta església data de l'any 1302 i ha estat restaurada en nombroses ocasions. Amb motiu de la coronació del rei Erik XIV es van emmagatzemar una gran quantitat de barrils de vi a l'interior de la torre, però el pes i la pressió van ser tan grans que el terra va cedir. La caiguda i posterior trencadissa dels barrils va provocar que el vi es vessés tant per l'interior com per la façana de l'edifici.

Durant la construcció de la catedral d'Uppsala, aquesta església va ser abandonada, de manera que els veïns en varen construir-ne una altra; com la majoria eren agricultors també és coneguda com "l'Església dels agricultors".

En el rellotge de sol només s'aprecien les línies horàries, sense cap més inscripció.

MÄLSAKERS

Castell de Mälsakers.

Aquest castell barroc és un dels més magnífics de Suècia. El seu origen és medieval i al voltant de l'any 1400 era una gran casa pairal; fou reformat l'any 1670 per l'arquitecte Nicodemus Tessin. L'any 1943 va ser comprat per Noruega i era lloc d'entrenament dels seus soldats durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1945 un foc gairebé el destrueix en la seva totalitat i avui en dia és un dels llocs més visitats de Suècia.
Com es pot veure en el detall de la fotografia inferior, el rellotge de sol no ha estat restaurat: s'hi aprecien les marques horàries però una inscripció de la part inferior és del tot il·legible.

ESKILSTUNA

Ajuntament.

L'edifici data de l'any 1897 i fou dissenyat per l'arquitecte suec Emil Befwe.

MARIEFRED

Església de la ciutat.

Aquesta església de pedra data del segle XVII i és dels pocs edificis construïts d'aquest material en aquesta ciutat: la majoria són de fusta.

Casa Museu de disseny.

FRANÇA (CATALUNYA NORD)

2010-07-24T19:09:00.002+02:00

MONTLLUÍS

Ciutadella Militar.

Aquest rellotge es troba a l'entrada de la ciutadella militar de la ciutat de Montlluís, ciutat emmurallada l'any 1679. L'objectiu d'aquesta i d'altres ciutats d'aquesta mena -com Vilafranca de Conflent- era impedir que els catalans intentessin reconquerir el territori perdut arran del Tractat dels Pirineus. Aquesta ciutadella és el lloc d'entrenament del C.N.E.C. (Centre Nacional d'Entrenament Comando), unitat d'elit de l'exèrcit francès.
El rellotge en sí no té res de particular: analògic, numeració romana i cap marca del fabricant.

Carrer de les Escoles Laiques.

Aquest petit rellotge de sol el vàrem trobar en la façana d'un edifici d'un habitatge particular. Per la inscripció que s'hi observa a la part superior de l'esfera està construit l'any 1853 i està fet amb pissarra. Té forma octogonal i el gnòmon és triangular. Hi ha gravada la inscripció "ULTIMA PLURIBUS" ("l'última per a molts", referència clara a la mort. L'equivalent seria: "el temps passa i la mort arriba").

OLETTE

Aquest original rellotge està afegit al campanar amb posterioritat a la seva construcció. Pel que podem llegir en l'esfera del rellotge sabem que va ser construit en una població de la regió francesa del Jura. Vàrem tenir mala sort i les agulles tapen el nom del fabricant i el lloc on va ser muntat. Però buscant al final trobem que el fabricant és L. TERRAILLON & Cia, de la localitat de Perrigny. Aquest fabricant ja no existeix i pel que hem trobat el rellotge deu datar de principis del segle XX (1914).

SERDINYÀ

Municipi del Conflent. Aquest rellotge es troba en l'original campanar quadrangular de l'església parroquial, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Romànica, del segle XI. El rellotge no té cap inscripció i és relativament modern.

GUINGUETA D'IX (BOURG-MADAME)

Situat a la façana de l'ajuntament. Fabricat per la companyia francesa BODET, fundada el 1868.

PRATS DE MOLLÓ I LA PRESTA

Un altre rellotge fabricat per la casa BODET. Aquest es troba situat a la façana de l'escola del poble.

CORSAVY

Rellotge situat al campanar de l'església parroquial dedicada a Sant Martí. És d'estil romànic.

ALEMANYA

2010-05-07T19:34:00.002+02:00

BERLIN

Berlín, tot i no estar en guerra, continua tenint aquest lloc com a testimoni dels intensos bombardejos aliats de la Segona Guerra Mundial: l'església Memorial Kaiser Wilhelm. El seu campanar original de 133 metres d'altura ara només mesura 68 metres, seccionat, sense vidres als seus finestrals i amb el seu rellotge, que molt de temps va romandre aturat.

L'església va ser construida entre 1891 i 1895 en record de l'emperador Guillem i és coneguda amb el nom de "Gedächtniskirche" (esgésia del record). És d'estil neorromànic segons el model de diverses esglésies romàniques de Renània i, en especial, de la catedral de Bonn. Originalment es va pensar en restaurar-la, però finalment es va decidir deixar-la tal qual com a memorial contra la guerra. Abans de la destrucció comptava amb cinc torres, amb una de principal de 133 metres, sent llavors la més alta de la ciutat.

Imatge treta d'Internet

Estat actual de la torre principal.
Imatge cedida per Baba del blog Hàlit Fotogràfic.

Detall del rellotge.

Els berlinesos anomenen popularment a aquesta església la "dent corcada".

TRIBERG

Aquest és un dels rellotges de cucut més grans del món. Situat a la localitat de Triberg (Alemanya).

Els rellotges de cucut tenen el seu origen en el segle XVIII (entre 1740 i 1750), a la Selva Negra, i constaven d'un autòmata-ocell que cada mitja hora apareixia de l'interior del rellotge dient "cucut"; també disposen, normalment, d'un pèndol i un "gong". En aquella època la maquinària del rellotge era de fusta. Actualment també hi ha rellotges de cucut amb caixa de música de la qual surten melodies en marcar les hores i les mitges hores. Els rellotges de cucut més moderns són minimalistes, es fabriquen en quars i funcionen amb piles. A Triberg es pot visitar el museu d'història dels rellotges de cucut.

Els rellotges de cucut mecànics disposen de dos tipus de maquinària: d'un dia i de vuit dies. En rellotges equipats amb el primer tipus de maquinària s'ha de pujar les peses -de ferro fos- un cop al dia; en els altres un cop per setmana. Gairebé tots els rellotges de cucut que es fabriquen actualment utilitzen el sistema de peses, molt pocs funcionen mitjançant corda.

Quant als rellotges de cucut més grans del món, hi ha quatre a la Selva Negra d'Alemanya: a Höllsteig (Breitnau), Niederwasser (Hornberg), Schonach i Schonachbach (a la vora de Triberg). Al centre del país hi ha un a Gernrode (a on també varen confeccionar el rellotge de cucut més gran del món en xocolata, l'any 2006); i, per últim, a l'oest n'hi ha dos més: a Sankt Goar i Wiesbaden.

Imatge cedida per Té la mà Maria.

SCHONACH

Aquest està considerat com el rellotge de cucut més gran del món. Té forma de casa tradicional de la Selva Negra i l'interior de la mateixa està gairebé tot ocupat per la maquinària del rellotge.

Rellotge de cucut més gran del món (Internet).

Interior i detall de la maquinària (Internet).

FRANÇA

2010-04-10T00:57:00.004+02:00

ESTRASBURG

Rellotge astronòmic de la catedral de Notre Dame d'Estrasburg. Construida entre el 1015 i el 1439 està considerada un bon exemple d'estil gòtic tardà. La seva torre campanar, de 142 metres, va ser l'obra arquitectònica més alta del món entre 1625 i 1847, fins que va ser superada per la Catedral de Colònia.

Aquest rellotge, de 700 anys d'antiguitat, disposa d'un complexe mecanisme que posa en marxa tota mena de personatges que simbolitzen el temps. Aquest rellotge ens indica el temps mig, el temps real i el temps sideral; les festes religioses movibles; les hores de sortida i posta del sol o de la lluna, els eclipsis, les fases lunars i la posició dels planetes del sistema solar.

Un enginyós mecanisme determina el moviment de diversos personatges: les quatre edats de la vida fan sonar els quarts, i la mort, les hores. A migdia els dotze apòstols s'inclinen cap a Jesús, que els beneeix, al mateix temps que un gall canta tres vegades batent les ales. El mecanisme, perfeccionat entre 1838 i 1842, és de 1571; abans, però, ja existia un rellotge astronòmic que datava de 1350.

Aquest espectacular rellotge astronòmic, que fa 18 metres d'altura, segueix funcionant segons l'antiga hora alsaciana, és a dir, que si marca les dotze és que són les dotze i mitja.

Foto cedida per Baba.

NARBONA

Aquest rellotge forma part d'una tanca publicitària d'un carrer de Narbona. Com us podeu imaginar poca cosa podem explicar d'ell: és de l'època contemporània, fet amb metacrilat i de funcionament electrònic.

Foto cedida per Metztli.

CHARTRES

Aquest rellotge astronòmic, que data del segle XVI, el trobem a la catedral de Chartres, concretament a la part exterior del cor. Marca el dia de la setmana, el mes de l'any, l'hora de la sortida i la posta del sol, la fase de la lluna i el signe actual del zodíac.

Aquesta catedral gòtica -edificada entre 1194 i 1245- va ser declarada l'any 1979 per la UNESCO, Patrimoni Cultural de la Humanitat. Un dels elements més famosos de la catedral -a més a més del rellotge astronòmic- és el laberint dibuixat en el terra de la mateixa i que data de l'any 1205. És un alicatat circular de 13 metres de diàmetre situat en l'eix de la nau central en el que les rajoles blanques i negres formen un estret camí amb múltiples circumvolucions que condueixen al centre. Sembla ser que en aquest cercle central va existir una placa de bronze o llautó amb les figures de Teseu, Ariadna i el Minotaure. Aquesta va ser retirada i fosa durant la Revolució Francesa per fabricar canons.

Foto cedida per Barbollaire.

BORDEUS

Rellotge ubicat a la Porta de la Grosse Cloche (Porta del Rellotge o, textualment, de la Gran Campana), a Bordeus. Data del segle XV i és d'estil gòtic. El rellotge és astronòmic i se situa sota d'una campana construida l'any 1775. L'edifici té dues torres circulars de 40 metres d'alt, tot i que inicialment n'eren quatre. Després de la construcció d'aquestes torres del rellotge en les ciutats lliures, el campanar representava la independència de la ciutat; i el rellotge permetia veure l'hora des d'un lloc diferent al del campanar de l'església.

És un dels edificis més característics de la ciutat i des d'aquí es feia sonar el senyal que donava inici a les veremes o que avisava d'algun incendi. Quan el rei volia castigar a la ciutat, manava treure la campana i els rellotges, doncs sabia l'amor que els bordelesos tenien vers aquesta campana.

Per aquesta porta passaven els peregrins, camí de Santiago de Compostela.

Fotos cedides per Té la mà Maria.

E.E.U.U.

2010-03-08T18:13:00.010+01:00

NOVA YORK

A Madison Avenue, a prop del Madison Square Park, hi podem trobar el Metropolitan Life Insurance Building, un immoble d’oficines de la ciutat de Nova York.
Té 213 metres d’alçada i cinquanta plantes. Al cim té una cúpula daurada que serveix de "llum eterna", que roman encesa fins i tot després de que la resta del sistema d'il·luminació s'hagi apagat.
L’immoble fou construït l’any 1893 i se li va afegir una torre l’any 1909 convertint-lo llavors en el més alt del món fins el 1913.
Els rellotges (que es troben sobre les quatre façanes) són més grans que els del “Big Ben”; cada esfera mesura vuit metres de diàmetre. El pes de les agulles ens dona una idea de la grandària dels rellotges: 500 kg per l’agulla dels minuts i 350 kg per la de les hores.

Foto cedida per Joan Otero de Tortosa.

Foto extreta d'Internet.

El rellotge següent pertany a la Grand Central Terminal. És l'estació de trens més gran del món amb 44 andanes i 67 vies. En el pavelló principal es pot observar, pintat en el sostre, un mapa celestial de les constel·lacions del zodíac. Hi ha restaurants i negocis en el seu interior.

La construcció de l'edifici va durar 10 anys, del 1903 fins el 1913. El seu interior és un retorn al passat. L'estació està inspirada en l'Òpera de París, la seva escalinata doble de marbre transporta els viatgers i visitants als vells temps de glòria d'aquells trens de llarga distància.

La façana principal, ubicada al carrer 42, és de vidre i acer; la corona un preciós rellotge rodejat d'escultures de Mercuri, Hèrcules i Minerva. Com a curiositat, el rellotge alberga un enorme i luxós cristall de la famosa joieria "Tiffany"

Foto cedia per Joan Otero de Tortosa.

Vista general de l'estació.

A l'interior de l'estació hi ha un altre rellotge situat al mig de l'espectacular vestíbul d'aquesta. El rellotge, de forma esfèrica, marca les hores pels quatre costats.

Rellotge de dins l'estació.

Fotos extretes d'Internet.

L'ENIGMA DE LES AGULLES DEL RELLOTGE DEL PALAU DA PENHA

2010-02-17T18:50:00.004+01:00

SINTRA (PORTUGAL)

En l'escrit del 23 de gener fèiem referència al rellotge del Palau de Penha, de Sintra (Portugal). Ignoràvem el perquè a aquest rellotge li mancaven les agulles, i en Miquel Cañellas, de Vic, ens ha proporcionat aquest a valuosa informació complementària que desvetlla aquest "enigma". Les dades les hi ha proporcionat el Sr. Jose Maria Lobo de Carvalho, vinculat als parcs de Sintra (www.parquesdesintra.pt)

El preciós rellotge de la Torre del Palau de Penha va ser introduït pel Rei D. Fernando II. El seu mecanisme va ser restaurat per primera vegada en 1992. Les agulles del rellotge van ser retirades per poder fer la restauració, però el procés no va ser acabat degut a la necessitat de restaurar la pròpia torre, que patia d'infiltracions.

Quan "Parques de Sintra" varen començar a gestionar el Palau (agost del 2007), van reprendre aquesta restauració. Aprofitant l'absència de les agulles, durant els anys 2008 i 2009 van acabar de restaurar la torre.

Després d'una inspecció de la maquinària, duta a terme per pèrits experts en rellotgeria antiga, s'inicia la restauració del rellotge en dues fases. La primera correspon al trasllat de les agulles de la torre per ser restaurades i la segona a la reparació de la maquinària. S'espera retornar les agulles al seu lloc definitiu al llarg d'aquest any 2010.

CATALUNYA

2010-02-02T23:36:00.007+01:00

BARCELONA

VIC (OSONA)

En Miquel Cañellas i en Jesús M. Tibau ens envien aquestes fotos del mateix rellotge: el de l'Ajuntament de Vic. El gener de 2009, l’Ajuntament de Vic donava a conèixer l’obra de restauració de dues màquines de rellotgeria d'aquesta torre. La primera d’elles, la més antiga -que va funcionar del 1901 fins al 1963- fou una de les màquines més emblemàtiques que han marcat el pas del temps de Vic. El rellotge va ser construït per Josep Besses.

Si voleu més informació sobre aquest rellotge podeu anar aquí.

Fotos cedides per Miquel Cañellas.

Foto cedida per J. M. Tibau.

SITGES (GARRAF)

En Jesús M. Tibau i en Té la mà Maria ens envien aquestes dues imatges del rellotge de la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons, ubicada a la Plaça del Cap de la Vila, 7-8, de Sitges; edifici modernista de l'any 1913 de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Fou acabat el 1915.

El més emblemàtic de l'edifici és la torre del rellotge, coberta per cinc petits teulats fets de trencadís, igual que la torre cònica que la corona.

Foto cedida per J.M. Tibau.

El rellotge de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, de Sitges, és una altra de les imatges que ens envia Té la mà Maria.
L'església està ubicada a la plaça de l'Ajuntament, al centre històric de Sitges, en un lloc conegut com a "baluart". Va ser construïda el segle XVII. Els elements més destacables són la torre del rellotge, coronada per un petit campanar de l'any 1674 i la torre octogonal -amb un segon campanar més gros- reformada el 1868.

Fotos cedides per Té la mà Maria.

MANRESA (BAGES)

El rellotge següent pertany a un dels edificis més emblemàtics de Manresa: Can Jorba. Els coneguts magatzems van tancar portes l'any 1984, després d'uns 50 anys en funcionament.

L'any 1936 la família Jorba va encarregar aquest edifici a l'arquitecte Arnald Calvet per obrir un segon magatzem a Manresa.
El rellotge està envoltat per uns relleus al·legòrics i custodiat per dues àligues.

Rellotge situat a la torre de la Seu de Manresa. Aquesta basílica, construïda entre els anys 1322 i 1488 (166 anys!), és un important exemple de l'estil gòtic català. El campanar, quadrangular, data del 1592; serà al segle següent, el XVII, que s'incorporaran les campanes i el rellotge.

Adjuntem una descripció tècnica i, alhora, curiosa de les campanes: "La campana més antiga va ser instal·lada l’any 1522 i es deia de Santa Llúcia. Actualment, els diferents tocs sonen de les vuit campanes instal·lades: la campana Major, fosa el 1647, dóna la nota musical Re, i pesa 1.200 kg., i la de Sant Martí, fosa el 1680, musicalment Re #, és de 130 kg. De l’any 1941 són la Santa Maria (nota musical Mi, de 1.050 kg) i la Crist Rei (nota musical Fa #, de 750 kg)."

Fotos cedides per Té la mà Maria.

Manresa sempre ha tingut dos rellotges i dos temps: mentre el de la Seu marcava compassadament el temps antic, el de Can Jorba assenyalava el temps modern...

SANT PERE DE RIBES (GARRAF)

Rellotge de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Edifici modernista del 1893 fruit de la transformació d'una antiga casa del segle XVIII, que havia estat hospital de caritat.

El rellotge es troba situat en una torre del cos lateral de l'edifici, coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada. Aquest rellotge va ser una donació dels emigrants d'ultramar.

Recentment ha estat restaurat. L’esfera té un diàmetre de 1,025 metres i se li ha donat una aparença de números romans amb peu, disposa de punts de minut i de trapecis cada 5 minuts. Les agulles són gòtiques d'ABS i el material de l’esfera és metacrilat blanc translúcid.

Foto cedida per Té la mà Maria.

VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)

El rellotge següent pertany a un edifici de Vilanova i la Geltrú i és de la prestigiosa marca "Nomon". Aquesta produeix i comercialitza rellotges per l'exterior i l'interior. El dissenyador és José María Reina.

La marca "Nomon" està present arreu de Catalunya.

Foto cedida per Té la mà Maria.

El següent rellotge pertany a la torre del campanar de l'església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.

L'arxiu de la parròquia conserva encara documentació del que va ser, segurament, el primer rellotge mecànic. Està datat el 9 d'abril de 1752 i signat pel rector de la Geltrú, Antoni d'Ucar i el rellotger de la ciutat de Barcelona, Josep Cavanes.

El maig de l’any 1896 s’instal·là un nou i que seria l’actual rellotge del campanar de l’església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.

Una curiositat a afegir sobre aquest rellotge:

"El dia que el rellotge va volar del campanar de la Geltrú", va ser l'anunciat d'aquesta curiosa notícia del rellotge de l'església de Sta. Maria de la Geltrú, el 12 de maig del 2008.

Tot i que podia haver estat una tragèdia, al final va acabar en una anècdota.

Es veu que s’havien desprès pedres que emmarcaven l’esfera del rellotge. Per sort, no passava ningú quan van caure. Van posar unes tanques al voltant perquè era un gran perill pels vianants.
La meitat de l’esfera estava doblegada cap endavant i cada cop que la pluja i el vent la tocaven, aquesta s’anava inclinant més. Després d'un dia i mig de perillar-ne la caiguda, els bombers i la policia local van fer desallotjar la plaça després de tot un matí farcit de comunions, i, per tant, de nens i nenes jugant a prop del perill. Una grua, dos bombers i unes tenaces van ser necessaris per extreure la part de l’esfera que quedava collada; les busques del rellotge van ser més fàcils de desclavar. Després, el rellotger Santiago Comas, encarregat de posar a l’hora els rellotges de Vilanova i la Geltrú des de fa més de 30 anys, va arreglar la maquinaria interna del rellotge del campanar de la Geltrú. Es veu que com s’havia torçat tant l’esfera, la maquinaria es va encallar i no marcava les hores.
El rellotge de l’església de Sta. Maria es va arreglar però es va quedar sense esfera. Per un altre banda, el de Vilanova tampoc es va escapar del mal temps doncs durant tota aquella setmana va estar tocant malament les hores perquè una palanca del mecanisme s’havia rovellat. En Santi també el va arreglar. De totes maneres, el senyor Santiago Comas va dir que els canvis de temps constants li portaven molta feina pel que fa als rellotges doncs es veu que la pressió atmosfèrica els hi afecta: Si puja molt la temperatura, el rellotge de Vilanova s’avança; pel contra el de la Geltrú es retarda.

Rellotge sense esfera de l'església de Sta. Maria de la Geltrú

Els bombers extraient l'esfera del rellotge

Fotos extretes de internet

I la pregunta és: El rellotge de l’església de Sta. Maria de la Geltrú continua sense esfera?

BARCELONA (BARCELONÈS)

Rellotge situat a la torre amb campanar -de 33 metres- que domina la plaça de la Vila de Gràcia (abans de Rius i Taulet), a la ciutat de Barcelona. Fou construïda per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Famosa perquè va ser la primera que no pertanyia a una església.

El rellotge que Albert Billeter va dissenyar i va construir per a aquesta torre recollia, com bona part de les escultures no religioses d’aquell temps, els signes del zodíac. Per arribar a dalt de tot s’ha de pujar una escala circular amb gairebé 150 esglaons. A dalt, en un campanar de ferro forjat a Vitòria, s’allotja la campana coneguda com "la Marieta", amb el seu cos de bronze que pesa 1.200 quilos.
Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde (conegut com a general Bum Bum), situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat.

Foto cedida per Yraya.

Foto cedida per Miquel Cañellas.

PORTUGAL

2010-01-23T01:21:00.004+01:00

SINTRA

Palau Nacional da Pena

Sintra és una ciutat d'uns 27.000 habitants, situada a prop de Lisboa. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1995 per la UNESCO.
Al cim d'una muntanya, a 500 metres d'altura, trobem el Palácio Nacional da Pena, de l'any 1840; fou manat construir pel rei Ferran II -d'origen alemany- i és l'últim palau reial portuguès. Va ser construït sobre les ruïnes d'un antic monestir de l'orde de Sant Jerònim que havia estat arrasat pel terratrèmol de Lisboa de l'any 1755. El seu interior és una barreja d'estils, des del neogòtic al neoislàmic, cosa que el converteix en un lloc certament exòtic. Les seves cúpules àrabs es poden veure des de qualsevol punt de Sintra.
La torre del rellotge és l'única que no té cúpula, i està edificada a sobre del que va ser l'antic convent del monestir.
El més curiós del rellotge que ara us presentem és que no té agulles; el motiu el desconeixem, però si algú sap el perquè us estarem molt agraïts amb la vostra col·laboració.

Foto treta d'Internet.

Torre del Rellotge

Un altre monument de Sintra on hi podem trobar un rellotge és l'anomenada Torre do Relógio. Aquest edifici fou construït el segle XV i posteriorment tornat a edificar després del terratrèmol de 1755. Les seves campanes sempre han assenyalat els moments de joia i de revolta de Sintra.

Fotos cedides per NIURA, del blog Alotroladodelsauze.

Palau Nacional de Pena, Sintra

El següent rellotge de sol és horitzontal i està gravat en una petita llosa i col•locat damunt d’una vorera de la barana de pedra. Marca de 6 a 6 en numeració aràbiga. Assenyala les mitges hores amb línies acabades en punts.

Palau real de Queluz, Sintra

Meridiana solar en metall cargolat sobre una base de pedra adossada a una paret. Consisteix en una superfície horitzontal orientada perfectament en la línia Nord-Sud amb una línia gravada sobre la que es projecta, al migdia solar, un raig de llum que travessa una perforació cònica feta sobre una xapa també horitzontal. La taca de llum estarà a prop de la base de la xapa metàl•lica a l’estiu i lluny a l’hivern.

LEIRIA

Monestir de Sta. Maria de Alcobaça, Leiria

Rellotge vertical declinant 25º a llevant. Marca de VI del matí a IIII de la tarda amb numeració romana. Cadascun dels tres rellotges verticals es complementen amb els altres dos que declinen 120º mes o menys i amb l’horitzontal.

LISBOA

Catedral de Lisboa

Rellotge vertical “ortomeridiano i desviat” per corretgir els 6º a llevant que té la façana Sur de la Catedral.
Numeració romana de V a VII encara que sobra el V del matí i el VII de la tarda. Les hores VII i VIII del matí i IIII i V de la tarda manquen de línia horària. Línies de mitges hores des de les IX a les III.

VIANA DO CASTELO

Palau de la República, Viana do Castelo

Conjunt solar format per tres rellotges de sol gravats en una llosa quadrada de pedra, orientada al sud al costat de l’edifici i a uns 8 metres per damunt del terra. El rellotge al sud, inscrit en un cercle, marca de 6 a 6 amb numeració romana. A cada costat hi ha dos rellotges laterals, un a llevant i l’altre a Ponent.

CAMPANADES

2009-12-31T20:13:00.003+01:00

Seria imperdonable que un blog dedicat als rellotges no parlés de les campanades de cap dany. Davant l'allau de peticions per part vostre -i un cop estudiat amb deteniment el tema- hem decidit oferir-vos en exclusiva mundial les campanades des del TIC TAC (no us acostumeu, eh?)

Taaaaaxxxxaaaaannnnnn.........preparats........llestes.......vaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

BON ANY 2010!!!

Ah, i si beveu més del compte i veieu el rellotge així:

no us amoïneu, amb una bona dormida reparadora i duradora tot quedarà arreglat!!!!

ITÀLIA

2009-12-15T19:49:00.003+01:00

SIENA (LA TOSCANA)

La magnífica Torre del Mangia (88 metres d'altura) és una les torres más altes d'Itàlia. Està completament construida en maó. El rellotge es va instal·lar a la segona meitat del sigle XIV i l'enorme campana (6.764 kg.), encara funcional avui en dia i anomenada “Sunto”, es va col·locar l'any 1666. Una escala de cargol, formada exactament per 400 graons, condueix al cim de la torre, des de la que es dominen les vistes fantàstiques de la ciutat de Siena.

A més la Piazza del Campo és famosa en el món sencer per ser l'escenari del Palio: una magnífica i única carrera de cavalls, la tradició de la qual data de l'any 1283. El Palio se cel·lebra dos cops l'any, el dos de juliol i el 16 d'agost.

MÒDENA (LA TOSCANA)

La ciutat de Mòdena ens fa reviure l'època medieval per cadascun dels seus racons. Ciutat universitària, amb uns 200.000 habitants, situada a la regió de la Toscana. El rellotge que ens envia l'Anna està ubicat a la torre de l'ajuntament de Mòdena. Aquest edifici destaca per les seves espectaculars i àmplies sales.

BOLONYA (LA TOSCANA)

El rellotge següent està situat al Palau d'Accursio construït el segle XII i va sorgir com a Seu de la família que li dóna el nom . La Torre del rellotge es va afegir l'any 1427 i la seva façana està presidida per una estàtua del Papa Gregori XIII. L'edifici és avui la Seu de l'ajuntament i en ell hi ha les col·leccions municipals d'art i el museu Morandi.

Totes aquestes fotos ens han estat cedides per l'Anna Vidal, del blog 40...i què.

SUÏSSA

2009-11-25T23:01:00.004+01:00

MONTREUX
Podeu veure el mecanisme de rellotgeria del castell de Chillon, Suissa, a tocar el llac Leman. Aquest rellotge de 1897 va substituir l'original, que datava de l'any 1543.

Vista del castell.

Mecanisme d'engranatges.

La peculiaritat d'aquest rellotge és que en són dos en un: el rellotge petit de dins i el que hi ha a la façana del castell. Tots dos es mouen amb la mateixa maquinària.

I el moviment de l'un a l'altre es transmet mitjançant un eix que travessa les gruixudes parets dels castell i uns contrapesos que fan moure la maquinària.

Fixeu-vos com els números estan posats a l'inrevés, i van en sentit contrari a les agulles del rellotge: aquesta és la part del darrera del rellotge de la façana.

Per les polseres s'havia de buscar una alternativa als grans i pesants pèndols. Al rellotge mecànic un joc de rodes impulsades fa que la molla oscil·li. El moviment de les rodes és bloquejat en intervals regulars la qual cosa garanteix l'exactitud de l'oscil·lació.

L'engranatge té una doble funció: controla la freqüència de l'oscil·lació i impulsa les agulles del rellotge.

I en el mateix castell també hi podem trobar aquest magnífic rellotge de sol, original per la forma de la seva agulla. Restaurat l'any 1951.

Volem donar les gràcies a Metztli, del blog Desde mi punto de vista per les fotografies que ens ha cedit.

TURQUIA

2009-11-11T22:30:00.002+01:00

DIYARBAKIR
En Francesc Xavier de Reus ens envia aquest rellotge de sol tan peculiar, que es troba al pati exterior de la Mesquita de Diyarbakir (en turc "Ulu Camii"). En aquest espai la gent s'asseu a prendre la fresca, a mirar el rellotge i a tafanejar, doncs per als nadius el major entreteniment és guaitar els turistes. També hi podem trobar un "sadirvan" (font de les ablucions) i una plataforma on es fa la pregària.
La mesquita de Diyarbakir és la més antiga i una de les més importants d'Anatòlia. És d'estil seljúcid, data de l'any 639 i va ser reconstruida l'any 1092. Una curiositat que contrasta amb les esglésies cristianes és el gran xivarri que hi ha al seu interior: nens corrent i cridant, turistes, gent resant i llegint... quan, generalment, en una església el silenci és el protagonista.

ISTANBUL
Aquest rellotge es troba a la torre de l'estació de trens de Sirkeci. L'estació és a la part europea de la ciutat; construida l'any 1890, va ser feta per rebre el famós "Orient Express". Era el punt final del seu trajecte. L'arquitecte de la mateixa va ser l'alemany Jasmund.
El rellotge és de la prestigiosa firma francesa Paul Garnier. D'aquesta marca són també molts dels rellotges que trobem en les nostres estacions de tren.
Aquests aparells tenen una gran importància en el context de la història del tren, ja que des de sempre la medició exacta del temps ha tingut una gran rellevància per al funcionament d'aquest mitjà de transport.

SAFRANBOLU
El rellotge de sol està situat a la mesquita de de Köprülü Mehmet Pasha Camii, concretament en el pati. Mostra l'hora entre les 6:40 i les 17:20, a través de l'ombra projectada per la placa metàl·lica sobre la superfície horitzontal de pedra. Es creu que es va construir a mitjans del segle XIX.
Aquesta mesquita es va inaugurar l'any 1661 i és la més gran de Safranbolu. La cúpula del minaret té forma de casc i, tant la seva estructura com la seva decoració, són excepcionals.
En el patí també hi trobem la cambra del muetzí ("muvakkithane") i una font per les ablucions ("sadirvan").

Totes les imatges han estat cedides per en Francesc X. Fernàndez, de Reus. Moltes gràcies!

ALEMANYA

2009-11-07T07:59:00.004+01:00

LÜBECK

En Joan (Garbi24) ens envia aquest rellotge ubicat en l'Hospital de l'Esperit Sant ("Heiligen Geist Hospital"), una de les més antigues institucions socials del món. L'edifici fou construït l'any 1286 i la tècnica constructiva és a maó vist. És d'estil gòtic i actualment s'utilitza com a geriàtric.

Hospital de l'Esperit Sant.

MUNIC
Un altre rellotge que ens ha enviat en Joan és el famós carilló situat a la torre de l'Ajuntament ("Rathaus"), d'estil neogòtic. L'edifici va ser construït entre els anys 1867 i 1909. És el cinquè carilló més gran d'Europa. Aquest edifici es troba a la Plaça de Maria ("Marienplatz"), centre geogràfic i social de Munic.
El carilló es posa en funcionament a les 11, a les 12, a les 17 i a les 21 hores. Es veu que és un gran espectacle veure'l en marxa; no només per les seves 43 campanes, que poden tocar fins a 4 melodies diferents, sinó també perquè els seus 32 autòmats realitzen increïbles moviments dignes dels millors rellotgers alemanys. Aquells estan disposats en 2 nivells: els de la part superior protagonitzen un torneig i els de la part inferior un ball tipic de Munic. A les 21 hores també apareix la figura d'un sereno, amb el seu fanal, la seva llança i el seu gos, per fer la "ronda nocturna". Després d'una pausa ressona la melodia "Wiegenlied", de Johannes Brahms, per tota la plaça. Aquesta cançó de bressol dóna la benvinguda als somnis nocturns; en aquest moment apareixen el Münchner Kindl (símbol heràldic de Munic) i l'àngel de la pau.
Un cop les figures queden recollides Munic pot dormir en pau.

Ajuntament de Munic.

Detall del carilló (foto baixada d'Internet).

HAMBURG
I per últim un altre rellotge alemany, concretament el de l'Ajuntament d'Hamburg, que es troba a la plaça anomenada "Rathausmarkt". És una construcció de l'any 1897, d'estil neorenaixentista. La torre té 112 metres d'altura i la façana 111 metres de llarg. L'edifici compta amb 647 sales i està construït sobre més de 4000 pilars de roure.

Ajuntament d'Hamburg.

Detall del rellotge.

Totes aquestes fotos (excepte els detalls) ens han estat cedides per en Garbi24.

EL BLOG TIC TAC A LA VANGUARDIA DIGITAL!

2009-10-28T20:53:00.004+01:00

El nostre blog ha sortit publicat a "La Vanguardia digital".
Des d'aquí volem agrair a l'Esther i a en Toni del blog "Imatges de pedra i de silenci" per haver-lo recomanat. Així mateix, donar també les gràcies a "La Vanguardia" per l'interès que han mostrat .

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091028/53812563805.html

CATALUNYA

2009-10-27T01:56:00.018+01:00

GIRONA

FIGUERES (ALT EMPORDÀ)
Temps fugit ens envia un rellotge que es troba ubicat a la casa Casals de la Rambla de Figueres.
La casa presenta elements constructius com cartel·les (peces de xapa que
serveixen per reforçar), pilastres (massís d’obra de secció rectangular) motllurats i balcons calats d’obra amb motius vegetals geometritzants que anuncien l’explosió ornamental del canvi de segle. L’any 1922 es va col·locar el rellotge de la façana. Fins a mitjans de la dècada de 1930, aquesta casa va ser la seu de la Banca Casals-Llorens
A Gaia també li va cridar l'atenció el rellotge de la casa Casals, per tant publicarem varies imatges d'ell.

Foto cedida per Temps fugit

Fotos fetes per Gaia

Passejant per la Rambla de Figueres és difícil adonar-te del rellotge que adorna la façana de la casa Cusí pel seu petit tamany. L'edifici és d'estil modernista i reprodueix els trets d’una casa palau neogótica, amb us de materials nobles com la pedra o el ferro forjat combinats amb les teules vidriades. El casal va ser construït en dues fases per l’empresari de l’electricitat i el sabonet, banquer i polític monàrquic Carles Cusí de Miquelet.
La casa Cusí és un element fonamental en la imatge de la Rambla figuerenca.

Fotos fetes per Gaia

Els rellotges que us mostrem tot seguit, ni son arquitectònics ni estan ubicats en edificis importants encara, que pertanyen a llocs, que tot sovint solem visitar; però com que tractem rellotges públics ens ha semblat oportú publicar dos rellotges digitals que es troben a la plaça de l'ajuntament de Figueres. El de la farmàcia i el de la clínica dental.

Rellotge digital de la farmàcia

Rellotge digital de la clínica dental

Fotos fetes per Gaia

LLANÇÀ (ALT EMPORDÀ)
Un record de tot el passat històric de Llançà seria l’església parroquial de Sant Vicenç on podem trobar el rellotge que exposem. L’església és barroca, data del segle XVIII i és un monument emblemàtic del paisatge urbà d’aquest municipi. L'església s’entreveu des de tota la perifèria de la villa.
En el mes de juny es fa una exposició floral i en el mes de desembre una exposició de pessebres.

Foto cedida per Temps fugit

LA VAJOL (ALT EMPORDÀ)

La Marina (Temps fugit) ens envia un altre rellotge de l'Alt Empordà, concretament el de l'església de Sant Martí de La Vajol. L'església és romànica i data del segles XII i XIII, consta d'una sola nau coberta d'una volta i amb absis semicircular. L'edifici va ser construït en granit tallat i té un rellotge analògic i un altre de sol.

Imatge treta de internet

Foto cedida per Temps fugit

SILS (LA SELVA)
A l'estació de trens de Sils hi ha rellotges per davant i per darrera. L'estació es de la línea Barcelona-Portbou de Ferrocarril.

Rellotge de l'andana de l'estació

Rellotge de la façana de davant de l'estació

Fotos fetes per Gaia

PALAU SATOR (BAIX EMPORDÀ)
En Marius ens envia el rellotge de la torre de Palau Sator. Aquest municipi conserva un ambient medieval en els seus carrers, amb restes de muralles i una torre anomenada “de las hores” per tenir a dalt de la seva façana un rellotge. Aquesta torre sobresurt de la resta d’edificacions i es obligat el seu pas per entrar a la població. Sota el rellotge hi ha la data de 1936, inici de la guerra civil espanyola i més avall un rellotge de sol amb la següent inscripció: "Només compto les hores serenes"

Foto cedida per

Marius Domingo de Pedro

GIRONA
Buscant, buscant......hem trobat una anècdota relacionada amb el rellotge de l’edifici de l’ajuntament de Girona que va succeir el 8 de juliol de 1980: El rellotge es va aturar per manca de corda.
Es veu que durant varies hores va restar parat i els veïns, estranyats , van trucar a la casa de la vila a veure què passava doncs les broques no es movien des de dos quarts de tres de la tarda.
Al final es va saber que l’atur del rellotge no va ser degut a cap avaria, si no simplement a l’oblit del treballador municipal que no va recordar-se de donar-li corda el dia.
Aquesta noticia va ser publicada en “l’Absurd diari” (un diari on la realitat supera a la ficció)

Imatge treta d'Internet

Foto feta per Gaia

LES PRESES (LA GARROTXA)

El rellotge que us mostrem seguidament pertany a l'església de Sant Pere de les Preses.

L'església és d'estil neoclàssic del segle XVIII i destaquen els seus dos campanars coberts de ceràmica.

Durant la Festa Major, l'església es vesteix de cintes de colors

Foto feta per Gaia

OLOT (LA GARROTXA)

El següent rellotge de la Garrotxa es troba situat a l'església de Sant Esteve del Passeig d'en Blai d'Olot.

La façana principal data de principis del segle XIX i els elements destruïts són conseqüència de la Guerra Civil.

L'església és una de les siluetes típiques i emblemàtiques d'una postal d'Olot.

A l’any 1942, Mossén Antoni Butiñà, rector de la parròquia d’Olot i Mossén Llambert Font, encarregat del Museu Diocesà de Girona, van acordar reunir una sala contigua a la sagristia de l’església parroquial de Sant Esteve per posar les obres d’art i els objectes més valuosos de l’església que no eren utilitzats, de manera habitual, pel culte. El mes de març de 1948 aquesta sala s’obria per primera vegada al públic. Si es vol visitar es necessari concertar prèviament la visita amb el despatx parroquial.

Fotos fetes per Gaia

I..........per últim un altre d'Olot i ubicat al carrer Major. Concretament el de la rellotgeria Can Plana. La veritat, es que de gran utilitat degut al seu gran tamany que el fa visible des d'una bona distància.

Foto feta per Gaia

REGNE UNIT

2009-10-07T20:06:00.004+02:00

BARNSLEY

CIVIC THEATRE

Aquest famós rellotge es va instal•lar coincidint amb la restauració de l'edifici del Civic Theatre, situat a la plaça Mandela Square de Barnsley.
Des d'un bon principi va generar molta polèmica degut al seu elevat cost (35.000 €) i a la seva difícil interpretació.
El rellotge està totalment integrat a la façana i en lloc d'agulles té tres segments de LED'S (llums de petit tamany) de diferent llargada que marquen les hores donant voltes al llarg d'un rectangle de 40 metres de llargada: el més petit representa els segons, el mitjà les hores i el llarg els minuts. El total de punts lluminosos ascendeix a 24.500.
El dissenyador d'aquest giny va ser Walter Jack.

AJUNTAMENT

Aquest rellotge està situat a la torre de la seu del Govern Local (Town Hall) de Barnsley (Anglaterra), ciutat d'uns 70.000 habitants ubicada al centre de l'illa.
L'edifici va ser construït l'any 1932, i diu la llegenda que els avions alemanys l'utilitzaven com a punt de referència quan venien a bombardejar les zones industrials de Yorkshire, durant la Segona Guerra Mundial.

LONDRES

ESGLÉSIA SAINT MARTIN IN THE FIELDS

St Martin-in-the-fields és una església protestant al bell mig de Londres: el seu exterior és més aviat com un palau neoclàssic amb una torre de 56 metres, amb rellotge. El seu interior és absolutament fascinant: bancs de fusta ben fosca, quasi negra; uns finestrals on s’escola la llum de la tarda i uns magnífics canelobres que pengen del sostre blanc. No hi ha gaire més guarniments.
L'església és del segle XVIII i a ella pertanyen el Palau de Buckingham i el de Saint James. És també un generós centre d'acollida per als que viuen al carrer. Uns 6.000 indigents hi passen cada any per prendre una sopa calenta, donar-se una dutxa o, simplement, xerrar amb qui potser pugui ajudar-los. Hi ha un servei per adolescents amb dificultats i un altre per a gent gran.

ESTACIÓ SANT PANCRÀS

L'estació de Sant Pancràs és una estació de ferrocarril situada al nord de Londres, d'estil Victorià. És la més gran del Regne Unit. L'edifici. que data de l'any 1868, va ser totalment remodelat el 2007 per acollir els trens d'alta velocitat.
La torre amb el rellotge pertany al Midland Gran Hotel, que juntament amb l'estació conforma tot l'edifici.

El rellotge de l'interior de l'estació fou fabricat per la companyia Dent -fabricant de rellotges de luxe- l'any 2006. Té 5,5 metres de diàmetre i destaquen els números fets de pissarra, les manetes d'acer i la decoració feta amb làmina d'or. Tota una joia!!!

Totes aquestes imatges ens han estat cedides per Brian i Sílvia, dels blogs Tannu Tuva i Temps de paraules.

CATALUNYA

2009-09-25T17:16:00.002+02:00

TARRAGONA (TARRAGONÈS)

L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona ocupa el lloc des d'on sortien els carros del circ romà de Tarraco. Data del segle XIII i va ser usat com a convent fins l'any 1838, quan va començar a funcionar com a dependència municipal.

El rellotge que presideix la façana és senzill, comparat amb la resta d'elements arquitectònics que la guarneixen.

TORTOSA (BAIX EBRE)

El rellotge de l'església del Roser està ubicat al seu majestuós campanar. Aquesta església va ser construïda entre els anys 1912 i 1914.

CORNUDELLA DEL MONTSANT (PRIORAT)

Aquest rellotge està situat a la façana de l'església parroquial de Santa Maria, d'estil renaixentista català. El temple data de l'any 1599.

Aquestes 3 fotos han estat cedides per Jesús M. Tibau

TORRE DE L'ESPANYOL (RIBERA D'EBRE)

Rellotge situat al campanar de l'església de Sant Jaume, d'estil neoclàssic.

Foto cedida per l'Anton.

SANT JULIÀ DE VILATORTA (OSONA)

El rellotge de sol més antic de Catalunya data del segle II (època romana) tot i que actualment hi ha molts artesans que en segueixen construint. Un exemple d'aquests rellotges de sol moderns seria el que us presentem, ubicat en una façana de la vila.

Foto cedida per Cris

QUERALBS (RIPOLLÈS)

Rellotge situat a l'estació de Queralbs, del cremallera de Núria. És l'última estació abans d'arribar a Núria, i a on comença a funcionar la cremallera del tren per poder arribar al Santuari.

Foto cedida per Metztli.

FRANÇA

2009-09-16T22:29:00.009+02:00

PARIS

La Thera ens envia el rellotge de l’hotel Disneyland. Estem parlant de l’hotel més luxós del gran parc d’entreteniment de Disneyland Paris o Eurodisney situat a Marne-la-Vallée a Paris.
La façana de l’hotel típicament victoriana de color rosa te una torre central amb un gran rellotge des d’on Mickey Mouse amb els seus braços assenyala als hostes, l’hora d’obertura del parc.
L’esmentat hotel té quatre estrelles i 496 habitacions incloent les 18 suites.
El preu de l’entrada al parc, 2 nits a l’hotel en una habitació standard i amb l’esmorzar inclòs costa uns 1.792 euros per dos persones
L’hotel consta de zona infantil amb animador, sala de vídeo jocs, TV Disney, contes per ràdio, trobades amb els personatges Disney, piano Bar, restaurants, piscina coberta, banyera de hidromassatge, sauna, bany turc, Spa, gimnàs....
Però jo em pregunto: Amb tants espais temàtics que té l’hotel Disneyland i al preu que val l’estada (si descomptem 224 euros que valen les entrades de dos persones, l’hotel ens costarà 1.568 euros), voleu dir que als seus hostes els interessa l’hora d’obertura del parc?

Fotos fetes per Thera

BÈLGICA

2009-09-11T16:32:00.009+02:00

ANVERS

La catedral gòtica -Onze Lieve Vrouwkathedraal- és la més gran de Bèlgica i la seva torre té una alçada de 123 metres, la més alta de tot el Benelux. Està declarada com a Patrimoni de la Humanitat, per la Unesco. Va ser construïda entre dos segles: entre els anys 1352 i 1521 i la torre va ser finançada per tota la ciutat. La torre té un carilló amb 547 campanes, que se senten des de tota la ciutat. La campana més gran té el nom de “Karolus”, construïda el 1507 i pesa 6.434 quilograms. La torre i el seu rellotge daurat són dels emblemes de la ciutat.

GANT

Rellotge situat a la torre-campanar de Gant, la més típica de les construccions medievals de la regió flamenca. Demostrant el poder d'aquesta ciutat, va funcionar com a torre de vigilància i tresoreria. Es va acabar de construir l'any 1338. En aquest campanar es troba una de les campanes més famoses de Flandes: la coneguda com a "Roeland". El carilló data de l'any 1670 i està constituït per 52 campanes.

L'any 1914 es va voler instal·lar un sistema elèctric per fer sonar les campanes, que va provocar una petita explosió en una de les campanes. Aquella campana avui en dia es troba a la plaça de la torre-campanar. La torre està coronada amb un drac de l'any 1377.

Detall interior del carilló.

La "KLOKKE ROELAND"

BRUGES

Rellotge situat al belfort de Bruges -a la Plaça Major- amb l'antic mercat cobert als seus peus. El belfort és una torre cívica o campanar típica dels comtats de Flandes i Hainaut. El belfort era, alhora, campanar, torre de vigilància, arxiu i lloc on es guardava el Tresor. En el cas del de Bruges és d'estil gòtic i la torre assoleix els 83 metres d'alçada. La torre data del segle XIII, la part octogonal superior es va afegir el segle XV i el carilló data del segle XVI. Està format per 47 campanes.

Torre i detall del carilló.

Algunes d'aquestes fotos ens han estat cedides per Té la Mà Maria, i la resta han estat trobades a Internet.

GALICIA (ESPANYA)

2009-09-06T15:56:00.034+02:00

VIGO (RIAS BAIXAS)

ESTACIÓ DE TRENS
L'estació de trens de Vigo es troba en ple centre, entre els carrers Urzaiz, Príncipe, Via Norte i La Granvia. És una estació petita però hi ha tot el necessari i com no, dos rellotges -un interior i un altre exterior- que marquen perfectament les hores. L'edifici no és cap meravella però si a mitja tarda traiem el nas per les baranes de la via nord podrem gaudir d'una posta de sol excepcional amb la ria com a fons, això si, anem mirant l'hora perquè potser se'ns escapi el tren!

Rellotge interior de l'estació de trens

Rellotge exterior de l'estació de trens

CONCATEDRAL
L'Església Concatedral de Vigo o Colegiata de Sta. Maria està situada al casc antic de la ciutat - Plaça de la Església- i és d'estil neoclàssic de principis del segle XIX. Obra d'en Melchor de Prado. En el seu interior es troba el patró de la ciutat: "El Crist de la Victòria" que segons una llegenda va aparèixer flotant en la ria de Vigo, a prop de les Illes Cíes.
La Concatedral té dos rellotges un astronòmic i l'altre de sol situat a la façana del cantó dret i col·locat en 1837 per l'escultor Juan Agustín Domínguez. Aquest rellotge de sol no està orientat al sud com és el habitual, el que fa que sigui singular. Aquest tipus de rellotge reben el nom de "declinants"

Rellotge astronòmic i de sol de la Concatedral

MUSEU CONTEMPORANI (MARCO)
El Museu es troba a la Rua Príncipe 54.
L'any 1995, l'ajuntament de Vigo va prendre la decisió de rehabilitar l'antic palau de justícia i presó de Vigo transformant-lo en un Museu on és fan exposicions dedicades a arts plàstiques, arquitectura, vídeo, disseny, cine música, moda, art en la red...
El carrer Príncipe està molt concorregut i el rellotge del museu és de gran utilitat pels transeünts.

CAIXANOVA
Evidentment, és una joia arquitectònica de finals del segle XIX. Consta de 13.000 metres quadrats de superfície distribuïts en 5 plantes i va suposar una inversió de més de 30.000.000 d'euros.
A sobre del rellotge de la Caixanova hi reposa un àngel. Potser l'encarregat de marcar les hores?

Fotos fetes per Gaia

ESCÒCIA

2009-08-22T16:26:00.008+02:00

GLASGOW

Rellotge situat al Travel Centre. Aquest edifici va ser construït al 1896; situat a la plaça St. Enoch, era l'oficina central de l'estació de metro del Districte de Glasgow. Actualment és un centre d'informació per a viatgers que recorren Escòcia en general i Glasgow en concret.

Aquest rellotge forma part de la torre-font erigida en memòria del polític local Sir Charles Cameron (1841-1924).

La torre va ser inaugurada el 1896 i es troba a Sauchiehall Street; hi ha dos medallons amb el rostre del polític. El rellotge va ser construït per James Ritchie & Co., d'Edimburg.

Altres rellotges d'Escòcia, tots ells enviats pel blogaire Té la mà Maria:

Aquesta primera correspon a l'hotel Balmoral, un dels més luxosos d'Edimburg. El seu rellotge té la peculiaritat d'anar cinc minuts avançat a l'hora oficial; d'aquesta manera sempre disposem de cinc minuts extra.

Hotel Balmoral

Edifici Tolbooth (Edimburg)

CATALUNYA

2009-08-05T22:27:00.008+02:00

CALDES DE MALAVELLA (LA SELVA)

En Màrius Domingo de Pedro, del blog "CAMPANARS", ens envia aquestes imatges de rellotges situats a l'estació de la RENFE de Caldes de Malavella. A part del que es troba sobre la campana, la resta no semblen tenir gaire història.

De tota manera, tot "remenant" per la xarxa hem trobat aquesta foto de la façana –de l'any 2007- en la que es pot apreciar, a la part superior central de la mateixa, que el rellotge no hi és: l'han posat en reformar l'estació.

Tampoc sabem si des de Caldes es pot anar a New York, London, Moscow o Tokio, però per si passa algun tren "despistat" que ens hi porti, millor estar ben informats!!!

REPÚBLICA TXECA

2009-07-28T23:32:00.005+02:00

OLOMUC

L'Esther i en Toni ens han enviat aquestes fotos dels rellotges situats a l'ajuntament. Aquest és el principal edifici seglar d'Olomuc, ciutat de la regió de Moràvia. L'edifici va ser finalitzat en el segle XV i està flanquejat per una capella gòtica, que en l'actualitat alberga un museu. Al costat de la torre de l'Ajuntament -que té gairebé 100 m d'altura-, en una volta que es troba a la part sud de la façana, hi trobem un rellotge astronòmic. I a la mateixa torre hi ha un rellotge analògic que es veu per les quatre cares.

Ajuntament d'Olomuc

Detalls del rellotge astronòmic i de la torre de l'Ajuntament.
Fotos cedides per Esther i Toni, del blog
"Imatges de pedra i de silenci".

CATALUNYA

2009-07-15T18:22:00.009+02:00

SANT ANDREU DEL PALOMAR (BARCELONÈS)

La Yraya ens envia aquest rellotge, situat al campanar de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar. El temple va ser construït a finals del segle XIX i l'any 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi, juntament amb la Casa Asil de Sant Andreu.

Foto cedida per Yraya

BARCELONA (BARCELONÈS)

Aquesta torre és un antic far, construït el 1772, que es va transformar en rellotge el 1904. S'alça damunt d'un sòcol que serveix de terrassa i que es va afegir quan es va transformar en rellotge. La torre es corona amb la caixa del rellotge, a quatre cares, coberta amb una cúpula i una estructura metàl·lica que serveix de parallamps.

Foto cedida per Barbollaire.

MARROC (2a PART)

2009-07-09T19:37:00.012+02:00

TIMICHCHI

Aquest curiós rellotge el vaig trobar en un dels llocs on vàrem dormir al Marroc, concretament al poble de Timichchi.

No cal fixar-s'hi gaire per veure que és un rellotge "de mentida": no marca cap hora i no disposa de cap mecanisme. Però em va fer gràcia veure'l penjat d'una biga, tort i, aparentment, sense cap finalitat.

És el Marroc!!!

ESSAOUIRA

Una altra "curiositat" marroquina, aquesta trobada al poble costaner d'Essaouira. Aquesta alta torre està presidida per quatre esferes de rellotge, però tampoc marquen l'hora. Fixeu-vos que només tenen una broca i que cada rellotge la té en una posició diferent. A més falten la majoria d'hores de l'esfera. Serà per despistar? O potser els estaven muntant i encara no havien acabat?

S'admeten apostes!!!

MARROC

2009-07-08T19:47:00.026+02:00

MARRÀQUEIX

Marràqueix està ben connectada amb altres importants ciutats mitjançant línies d'autobusos que surten de l'estació central. L'ONCF (Oficina Nacional de Chemins de Fer) gestiona el servei de trens del país i és una herència dels temps del protectorat francès. Consisteix en dos brancals principals: el primer uneix Casablanca amb Oujda i el segon comença a Tànger passant per Fes, Rabat i acaba a Marràqueix.

La nova estació de trens es troba a Gueliz

Rellotge de l'antiga estació de trens i actual d'autobusos.

Rellotge de l'actual estació de trens.

A la mateixa estació -a l'interior i les andanes- trobem aquests altres:

Fotos fetes per GINKGO

FRANÇA (CATALUNYA NORD)

2009-07-01T18:34:00.017+02:00

VILAFRANCA DE CONFLENT

D'aquest rellotge de sol no tenim més dades que la seva situació: es troba a la Plaça de l'Església de Vilafranca de Conflent.
A sota hi trobem una inscripció divertida: "COM MÉS SOL FA MÉS BÉ ESCRIC", i les hores estan indicades en numeració romana i aràbiga.

CARCASSONA

D'aquest rellotge no en tenim cap dada, només que porta inscrita una locució llatina: "CARPE DIEM", que significa "viu el moment, aprofita'l", o el que és el mateix: "no deixis per demà el que puguis fer avui". Aquesta locució va ser encunyada pel poeta romà Horaci.

Fotos cedides per Meia.

CATALUNYA

2009-06-26T16:06:00.008+02:00

VALLS (ALT CAMP)

L'Agnés ens comenta que el campanar de Valls es veu de tot arreu, això sí, distanciant-nos alguns quilòmetres de la ciutat. Curiosament el rellotge està encarat al sud, just en la direcció contrària cap a on ha crescut la ciutat.

A més, és petit i està una mica endinsat, la qual cosa fa que no es vegi des de gaires llocs (habitats).

L'església -d'estil gòtic tardà- està documentada de l'any 1194. El campanar és neogòtic i les campanes van ser instal·lades a la dècada dels 40.

És el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya, amb 74 metres.

Fotos cedides per l'Agnès Setrill

FRANÇA

2009-06-22T22:09:00.013+02:00

ROUEN

Rouen –la Ciutat dels Cent Campanars- està situada a Normandia, i durant l'Edat Mitja va ser la segona ciutat més important de França; és per això que tota la seva zona cèntrica data d'aquesta època, conservant edificis característics.

El rellotge de la fotografia està situat al carrer principal del casc antic, anomenat Gros Horloge (carrer del Gran Rellotge). Punt emblemàtic de la ciutat.

Es tracta d'un rellotge astronòmic que data del segle XIV i està situat sobre una construcció renaixentista, la qual té un campanar adossat. Consta d'una sola agulla que marca les hores.

Foto cedida per Barbollaire.

PARÍS

Rellotge de l'estació de París-Lyon, construida l'any 1855 a la ciutat de París. El campanar d'aquesta estació, de 67 metres d'alt, té un rellotge en cadascuna de les seves quatre cares. El rellotge té 6,5 m de diàmetre i les agulles mesuren 2,8 m i 4 m.

L'any 1999, com a conseqüència d'una tempesta, es va parar i no va ser reparat fins l'any 2005. Els motors del rellotge estan sincronitzats amb el senyal horari que emet France Inter en ona llarga.

Foto cedida per MIA.

REPÚBLICA TXECA

2009-06-13T19:54:00.016+02:00

PRAGA

Un atractiu molt important a la ciutat de Praga és l’ajuntament de la ciutat vella i el seu rellotge astronòmic més antic del món (Orloj).

La particularitat d’aquest rellotge és que alberga un quadrant astronòmic, el qual a més d’indicar les hores, representa les posicions del sol i de la lluna al cel. A més, és l’únic rellotge del món que mesura l’hora babilònica, molt important pel món de la màgia i l’alquímia.

També compta amb un calendari circular on es representen els mesos de l’any i un conjunt de figures animades que quan el rellotge dona les hores en punt, te lloc el conegut “Passeig dels Apòstols”, que consisteix en l’obertura d’unes petites finestretes i els ciutadans poden veure com els apòstols van passant i la figura de la mort, representada a través d’un esquelet estira de la corda i fa sonar una campaneta fins que passen els dotze apòstols que cessa aquesta activitat.

Una anècdota molt famosa en torn al rellotge és que a l’any 1987 es va trencar el fil que regula el moviment dels apòstols i aquests desfilaven sense parar més enllà de les hores en punt i la figura de la mort feia sonar la campaneta ininterrompudament. Davant aquest desajust va ser cridat al rellotger amb urgència per reparar aquesta situació.

Els ciutadans de Praga van treure la seva pròpia conclusió, la figura de la mort representava als comunistes, que per aquelles dates celebraven el seu congrés (casualitats de la vida). Dos anys desprès va caure el règim comunista

Foto cedida per Puckminnie

CATALUNYA

2009-06-04T18:54:00.022+02:00

XERTA (BAIX EBRE): TARRAGONA

Foto del rellotge del campanar de l'església de Xerta (Baix Ebre). El campanar que es veu és d'estil neoromànic i a cada cantonada hi ha una escultura d'un gos. També hi ha un parallamps modernista.
El campanar data del segle XVI i a la façana principal de l'església destaca un limògraf de rajoles, que marca les riuades més importants que ha patit el poble; la més forta va arribar a superar els 10 metres, l'any 1787.

Campanar de l'església de l'Assumpció de Xerta.

Detall dels gossos del campanar

Foto cedida per Jesús M. Tibau

REUS (BAIX CAMP): TARRAGONA

Foto del rellotge de l'Ajuntament de Reus (Baix Camp). Edifici d'estil Modernista.

Detall del rellotge de la torre.

Foto cedida per Té La Mà Maria.

REGNE UNIT

2009-05-31T23:29:00.008+02:00

LONDRES

És de justícia dedicar-li un post al famós rellotge de la Torre de Westminster, conegut amb el nom de Big Ben. Aquest any celebra el seu 150è aniversari, en concret el dia 7 de setembre de 1859 el rellotge va entrar en funcionament.

Podríem omplir moltes pàgines de dades i anècdotes sobre el mateix, però acabaríem fent-nos avorrits. Per això només hi posarem unes quantes.

El nom de Big Ben s'acostuma a donar a la torre en general, però oficialment és el nom de la campana principal que hi ha dins de la torre, la qual pesa unes 13 tones. Hi ha una esfera en cadascuna de les quatre cares de la torre, i cada esfera es compon de 312 peces de vidre opac; l'agulla que marca les hores, de 2,7 metres de llarg i la que marca els minuts, de 4,3 metres.

També trobem una inscripció al peu de cadascuna de les esferes: "DOMINE SALVAM FAC REGINAM NOSTRAM VICTORIAM PRIMAM" ("Deu guardi a la nostra reina Victòria I")

Aquest rellotge és famós per la seva fiabilitat, i aquesta es deu a un enginyós mecanisme ideat pel seu dissenyador Edmund Beckett Denison, que permet al rellotge no ser alterat ni per la neu acumulada en les agulles, ni pel vent, ni pels canvis de temperatura.

Tasques de manteniment fetes l'any 2007

FRANÇA

2009-05-29T23:09:00.012+02:00

PARIS

En aquest post incloem tres fotos de rellotges de París: dues corresponen al Museu d'Orsay i la tercera al barri jueu.

El Museu d'Orsay va ser, inicialment, una estació de trens; dissenyada per Víctor Laloux amb motiu de l'Exposició Universal de 1900. Va funcionar com a tal fins al 1939. Posteriorment va caure en l'oblit i als anys 70 va estar a punt de ser demolida, però finalment es rehabilità i es reobrí l'any 1986. Actualment és un important museu de pintura impressionista.

Interior del museu

Rellotge situat a la façana

I pel que fa al Barri Jueu o Barri de Marais, que vols dir "aiguamoll" (donat que antigament aquesta part de la ciutat ho era), probablement sigui el barri amb més caràcter del centre de París. Va ser a partir del segle XVI que es va convertir en la zona de moda de la capital, doncs la noblesa va decidir establir les seves residències urbanes (palaus en la majoria dels casos). Actualment s'ha transformat en el barri gai i lèsbic per excel·lència.

Fotos cedides per Té la mà Maria.

ALEMANYA

2009-05-26T17:32:00.020+02:00

BREMEN

Rellotge situat en una de les torres de la catedral de Bremen, dedicada a Sant Petri. Va ser construïda l'any 789. Pertany a l'Església Evangèlica Alemanya. L'any 1041 va ser gairebé destruïda per un incendi.

Rellotge situat al carrer Böttcher de Bremen (Alemanya). Aquest carrer és considerat una obra d'art, per les singulars edificacions que s'hi troben. Va ser construït els anys 20 del segle passat i té uns 110 metres de llarg.

Rellotge de l'estació de trens de Bremen.

Fotos cedides per garbi24.

CASTELLA I LLEÓ (ESPANYA)

2009-05-24T18:30:00.010+02:00

EL BARCO DE ÀVILA: ÀVILA

Imatge cedida pel bloggaire "Una Sortida Digna". Moltíssimes gràcies! Ets el primer en col·laborar.

La fotografia és de l'edifici anomenat "La Casa del Reloj" o la "Torre del Reloj": antic edifici on estava ubicat l'ajuntament. Es va enderrocar el s. XVIII i es va tornar a construir. Actualment hi ha l'oficina de turisme.

Des de la planta superior es pot veure el mecanisme del rellotge. Aquest és anomenat "El Reloj de la Villa".

CATALUNYA

2009-05-22T22:50:00.013+02:00

OLOT (LA GARROTXA) : GIRONA

Foto realitzada per GAIA

Anaximandro de Mileto (filósof greg) a la primera meitat del segle VI a.c. va analitzar sobre un pla horitzontal, el recorregut de l'ombra del sol projectat per un pal. Amb aquest experiment va inaugurar el principi d'una llarga i interminable forma de mesurar el temps.

Aquest rellotge de sol pertany a una casa anomenada Can Bolívar d'Olot. El rellotge és rectangular, orientat a migdia, marques horàries de les 6 del matí a les 6 de la tarda. No incorpora cap inscripció i sí un sol al pol. Gnòmon de vareta. Rellotge d'autor, ben conservat. Pel què es pot veure a la façana de al casa, creiem que el rellotge podria datar de l'any 1933.

CATALUNYA

2009-05-21T22:34:00.018+02:00

SANT ESTEVE D'EN BAS (LA GARROTXA): GIRONA

El rellotge que us presentem es troba a la façana de l'església de Sant Esteve d'en Bas, poble del municipi de la Vall d'en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa.
L'església data de l'any 1119 i va resultar molt danyada pels terratrèmols del segle XV.

Foto realitzada per GAIA