dimecres, 11 de novembre del 2009

TURQUIA

DIYARBAKIR
En Francesc Xavier de Reus ens envia aquest rellotge de sol tan peculiar, que es troba al pati exterior de la Mesquita de Diyarbakir (en turc "Ulu Camii"). En aquest espai la gent s'asseu a prendre la fresca, a mirar el rellotge i a tafanejar, doncs per als nadius el major entreteniment és guaitar els turistes. També hi podem trobar un "sadirvan" (font de les ablucions) i una plataforma on es fa la pregària.
La mesquita de Diyarbakir és la més antiga i una de les més importants d'Anatòlia. És d'estil seljúcid, data de l'any 639 i va ser reconstruida l'any 1092. Una curiositat que contrasta amb les esglésies cristianes és el gran xivarri que hi ha al seu interior: nens corrent i cridant, turistes, gent resant i llegint... quan, generalment, en una església el silenci és el protagonista.



 

 


ISTANBUL
Aquest rellotge es troba a la torre de l'estació de trens de Sirkeci. L'estació és a la part europea de la ciutat; construida l'any 1890, va ser feta per rebre el famós "Orient Express". Era el punt final del seu trajecte. L'arquitecte de la mateixa va ser l'alemany Jasmund.
El rellotge és de la prestigiosa firma francesa Paul Garnier. D'aquesta marca són també molts dels rellotges que trobem en les nostres estacions de tren.
Aquests aparells tenen una gran importància en el context de la història del tren, ja que des de sempre la medició exacta del temps ha tingut una gran rellevància per al funcionament d'aquest mitjà de transport.




SAFRANBOLU
El rellotge de sol està situat a la mesquita de de Köprülü Mehmet Pasha Camii, concretament en el pati. Mostra l'hora entre les 6:40 i les 17:20, a través de l'ombra projectada per la placa metàl·lica sobre la superfície horitzontal de pedra. Es creu que es va construir a mitjans del segle XIX.
Aquesta mesquita es va inaugurar l'any 1661 i és la més gran de Safranbolu. La cúpula del minaret té forma de casc i, tant la seva estructura com la seva decoració, són excepcionals.
En el patí també hi trobem la cambra del muetzí ("muvakkithane") i una font per les ablucions ("sadirvan").



 

Totes les imatges han estat cedides per en Francesc X. Fernàndez, de Reus. Moltes gràcies!



2 comentaris:

GAIA ha dit...

Que curiós que dins de les Mesquites hi hagi tan xivarri, no? No ho hagués dit mai

Jobove - Reus ha dit...

moltes gràcies de part del Francesc, us ho curreu molt, felicitats