dissabte, 24 de juliol de 2010

FRANÇA (CATALUNYA NORD)

MONTLLUÍS

Ciutadella Militar.

Aquest rellotge es troba a l'entrada de la ciutadella militar de la ciutat de Montlluís, ciutat emmurallada l'any 1679. L'objectiu d'aquesta i d'altres ciutats d'aquesta mena -com Vilafranca de Conflent- era impedir que els catalans intentessin reconquerir el territori perdut arran del Tractat dels Pirineus. Aquesta ciutadella és el lloc d'entrenament del C.N.E.C. (Centre Nacional d'Entrenament Comando), unitat d'elit de l'exèrcit francès.
El rellotge en sí no té res de particular: analògic, numeració romana i cap marca del fabricant.





Carrer de les Escoles Laiques.

Aquest petit rellotge de sol el vàrem trobar en la façana d'un edifici d'un habitatge particular. Per la inscripció que s'hi observa a la part superior de l'esfera està construit l'any 1853 i està fet amb pissarra. Té forma octogonal i el gnòmon és triangular. Hi ha gravada la inscripció "ULTIMA PLURIBUS" ("l'última per a molts", referència clara a la mort. L'equivalent seria: "el temps passa i la mort arriba").


OLETTE

Aquest original rellotge està afegit al campanar amb posterioritat a la seva construcció. Pel que podem llegir en l'esfera del rellotge sabem que va ser construit en una població de la regió francesa del Jura. Vàrem tenir mala sort i les agulles tapen el nom del fabricant i el lloc on va ser muntat. Però buscant al final trobem que el fabricant és L. TERRAILLON & Cia, de la localitat de Perrigny. Aquest fabricant ja no existeix i pel que hem trobat el rellotge deu datar de principis del segle XX (1914).





 SERDINYÀ

Municipi del Conflent. Aquest rellotge es troba en l'original campanar quadrangular de l'església parroquial, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. Romànica, del segle XI. El rellotge no té cap inscripció i és relativament modern.



GUINGUETA D'IX (BOURG-MADAME)

Situat a la façana de l'ajuntament. Fabricat per la companyia francesa BODET, fundada el 1868.





PRATS DE MOLLÓ I LA PRESTA

Un altre rellotge fabricat per la casa BODET. Aquest es troba situat a la façana de l'escola del poble.




CORSAVY

Rellotge situat al campanar de l'església parroquial dedicada a Sant Martí. És d'estil romànic.





divendres, 7 de maig de 2010

ALEMANYA

BERLIN

Berlín, tot i no estar en guerra, continua tenint aquest lloc com a testimoni dels intensos bombardejos aliats de la Segona Guerra Mundial: l'església Memorial Kaiser Wilhelm. El seu campanar original de 133 metres d'altura ara només mesura 68 metres, seccionat, sense vidres als seus finestrals i amb el seu rellotge, que molt de temps va romandre aturat.

L'església va ser construida entre 1891 i 1895 en record de l'emperador Guillem i és coneguda amb el nom de "Gedächtniskirche" (esgésia del record). És d'estil neorromànic segons el model de diverses esglésies romàniques de Renània i, en especial, de la catedral de Bonn. Originalment es va pensar en restaurar-la, però finalment es va decidir deixar-la tal qual com a memorial contra la guerra. Abans de la destrucció comptava amb cinc torres, amb una de principal de 133 metres, sent llavors la més alta de la ciutat.

 Imatge treta d'Internet


Estat actual de la torre principal.
Imatge cedida per Baba del blog Hàlit Fotogràfic.

Detall del rellotge.

Els berlinesos anomenen popularment a aquesta església la "dent corcada".


TRIBERG

Aquest és un dels rellotges de cucut més grans del món. Situat a la localitat de Triberg (Alemanya).

Els rellotges de cucut tenen el seu origen en el segle XVIII (entre 1740 i 1750), a la Selva Negra, i constaven d'un autòmata-ocell que cada mitja hora apareixia de l'interior del rellotge dient "cucut"; també disposen, normalment, d'un pèndol i un "gong". En aquella època la maquinària del rellotge era de fusta. Actualment també hi ha rellotges de cucut amb caixa de música de la qual surten melodies en marcar les hores i les mitges hores. Els rellotges de cucut més moderns són minimalistes, es fabriquen en quars i funcionen amb piles. A Triberg es pot visitar el museu d'història dels rellotges de cucut.

Els rellotges de cucut mecànics disposen de dos tipus de maquinària: d'un dia i de vuit dies. En rellotges equipats amb el primer tipus de maquinària s'ha de pujar les peses -de ferro fos- un cop al dia; en els altres un cop per setmana. Gairebé tots els rellotges de cucut que es fabriquen actualment utilitzen el sistema de peses, molt pocs funcionen mitjançant corda.

Quant als rellotges de cucut més grans del món, hi ha quatre a la Selva Negra d'Alemanya: a Höllsteig (Breitnau), Niederwasser (Hornberg), Schonach i Schonachbach (a la vora de Triberg). Al centre del país hi ha un a Gernrode (a on també varen confeccionar el rellotge de cucut més gran del món en xocolata, l'any 2006); i, per últim, a l'oest n'hi ha dos més: a Sankt Goar i Wiesbaden.





Imatge cedida per Té la mà Maria.


SCHONACH

Aquest està considerat com el rellotge de cucut més gran del món. Té forma de casa tradicional de la Selva Negra i l'interior de la mateixa està gairebé tot ocupat per la maquinària del rellotge.


Rellotge de cucut més gran del món (Internet).


Interior i detall de la maquinària (Internet).




dissabte, 10 d’abril de 2010

FRANÇA

ESTRASBURG

Rellotge astronòmic de la catedral de Notre Dame d'Estrasburg. Construida entre el 1015 i el 1439 està considerada un bon exemple d'estil gòtic tardà. La seva torre campanar, de 142 metres, va ser l'obra arquitectònica més alta del món entre 1625 i 1847, fins que va ser superada per la Catedral de Colònia.

Aquest rellotge, de 700 anys d'antiguitat, disposa d'un complexe mecanisme que posa en marxa tota mena de personatges que simbolitzen el temps. Aquest rellotge ens indica el temps mig, el temps real i el temps sideral; les festes religioses movibles; les hores de sortida i posta del sol o de la lluna, els eclipsis, les fases lunars i la posició dels planetes del sistema solar.

Un enginyós mecanisme determina el moviment de diversos personatges: les quatre edats de la vida fan sonar els quarts, i la mort, les hores. A migdia els dotze apòstols s'inclinen cap a Jesús, que els beneeix, al mateix temps que un gall canta tres vegades batent les ales. El mecanisme, perfeccionat entre 1838 i 1842, és de 1571; abans, però, ja existia un rellotge astronòmic que datava de 1350.

Aquest espectacular rellotge astronòmic, que fa 18 metres d'altura, segueix funcionant segons l'antiga hora alsaciana, és a dir, que si marca les dotze és que són les dotze i mitja.



Foto cedida per Baba.


NARBONA

Aquest rellotge forma part d'una tanca publicitària d'un carrer de Narbona. Com us podeu imaginar poca cosa podem explicar d'ell: és de l'època contemporània, fet amb metacrilat i de funcionament electrònic.



Foto cedida per Metztli.


CHARTRES

Aquest rellotge astronòmic, que data del segle XVI, el trobem a la catedral de Chartres, concretament a la part exterior del cor. Marca el dia de la setmana, el mes de l'any, l'hora de la sortida i la posta del sol, la fase de la lluna i el signe actual del zodíac.

Aquesta catedral gòtica -edificada entre 1194 i 1245- va ser declarada l'any 1979 per la UNESCO, Patrimoni Cultural de la Humanitat. Un dels elements més famosos de la catedral -a més a més del rellotge astronòmic- és el laberint dibuixat en el terra de la mateixa i que data de l'any 1205. És un alicatat circular de 13 metres de diàmetre situat en l'eix de la nau central en el que les rajoles blanques i negres formen un estret camí amb múltiples circumvolucions que condueixen al centre. Sembla ser que en aquest cercle central va existir una placa de bronze o llautó amb les figures de Teseu, Ariadna i el Minotaure. Aquesta va ser retirada i fosa durant la Revolució Francesa per fabricar canons.


Foto cedida per Barbollaire.


BORDEUS

Rellotge ubicat a la Porta de la Grosse Cloche (Porta del Rellotge o, textualment, de la Gran Campana), a Bordeus. Data del segle XV i és d'estil gòtic. El rellotge és astronòmic i se situa sota d'una campana construida l'any 1775. L'edifici té dues torres circulars de 40 metres d'alt, tot i que inicialment n'eren quatre. Després de la construcció d'aquestes torres del rellotge en les ciutats lliures, el campanar representava la independència de la ciutat; i el rellotge permetia veure l'hora des d'un lloc diferent al del campanar de l'església.

És un dels edificis més característics de la ciutat i des d'aquí es feia sonar el senyal que donava inici a les veremes o que avisava d'algun incendi. Quan el rei volia castigar a la ciutat, manava treure la campana i els rellotges, doncs sabia l'amor que els bordelesos tenien vers aquesta campana.

Per aquesta porta passaven els peregrins, camí de Santiago de Compostela.



Fotos cedides per Té la mà Maria.

dilluns, 8 de març de 2010

E.E.U.U.

NOVA YORK

A Madison Avenue, a prop del Madison Square Park, hi podem trobar el Metropolitan Life Insurance Building, un immoble d’oficines de la ciutat de Nova York.
Té 213 metres d’alçada i cinquanta plantes. Al cim té una cúpula daurada que serveix de "llum eterna", que roman encesa fins i tot després de que la resta del sistema d'il·luminació s'hagi apagat.
L’immoble fou construït l’any 1893 i se li va afegir una torre l’any 1909 convertint-lo llavors en el més alt del món fins el 1913.
Els rellotges (que es troben sobre les quatre façanes) són més grans que els del “Big Ben”; cada esfera mesura vuit metres de diàmetre. El pes de les agulles ens dona una idea de la grandària dels rellotges: 500 kg per l’agulla dels minuts i 350 kg per la de les hores.

Foto cedida per Joan Otero de Tortosa.

Foto extreta d'Internet.

El rellotge següent pertany a la Grand Central Terminal. És l'estació de trens més gran del món amb 44 andanes i 67 vies. En el pavelló principal es pot observar, pintat en el sostre, un mapa celestial de les constel·lacions del zodíac. Hi ha restaurants i negocis en el seu interior.

La construcció de l'edifici va durar 10 anys, del 1903 fins el 1913. El seu interior és un retorn al passat. L'estació està inspirada en l'Òpera de París, la seva escalinata doble de marbre transporta els viatgers i visitants als vells temps de glòria d'aquells trens de llarga distància.

La façana principal, ubicada al carrer 42, és de vidre i acer; la corona un preciós rellotge rodejat d'escultures de Mercuri, Hèrcules i Minerva. Com a curiositat, el rellotge alberga un enorme i luxós cristall de la famosa joieria "Tiffany"


Foto cedia per Joan Otero de Tortosa.


Vista general de l'estació.

A l'interior de l'estació hi ha un altre rellotge situat al mig de l'espectacular vestíbul d'aquesta. El rellotge, de forma esfèrica, marca les hores pels quatre costats.


Rellotge de dins l'estació.
Fotos extretes d'Internet.

dimecres, 17 de febrer de 2010

L'ENIGMA DE LES AGULLES DEL RELLOTGE DEL PALAU DA PENHA

SINTRA (PORTUGAL)

 

En l'escrit del 23 de gener fèiem referència al rellotge del Palau de Penha, de Sintra (Portugal). Ignoràvem el perquè a aquest rellotge li mancaven les agulles, i en Miquel Cañellas, de Vic, ens ha proporcionat aquest a valuosa informació complementària que  desvetlla aquest "enigma". Les dades les hi ha proporcionat el Sr. Jose Maria Lobo de Carvalho, vinculat als parcs de Sintra (www.parquesdesintra.pt)

El preciós rellotge de la Torre del Palau de Penha va ser introduït pel Rei D. Fernando II. El seu mecanisme va ser restaurat per primera vegada en 1992. Les agulles del rellotge van ser retirades per poder fer la restauració, però el procés no va ser acabat degut a la necessitat de restaurar la pròpia torre, que patia d'infiltracions.

Quan "Parques de Sintra" varen començar a gestionar el Palau (agost del 2007), van reprendre aquesta restauració. Aprofitant l'absència de les agulles, durant els anys 2008 i 2009 van acabar de restaurar la torre.

Després d'una inspecció de la maquinària, duta a terme per pèrits experts en rellotgeria antiga, s'inicia la restauració del rellotge en dues fases. La primera correspon al trasllat de les agulles de la torre per ser restaurades i la segona a la reparació de la maquinària. S'espera retornar les agulles al seu lloc definitiu al llarg d'aquest any 2010.

dimarts, 2 de febrer de 2010

CATALUNYA

BARCELONA
VIC (OSONA)

En Miquel Cañellas i en Jesús M. Tibau ens envien aquestes fotos del mateix rellotge: el de l'Ajuntament de Vic. El gener de 2009, l’Ajuntament de Vic donava a conèixer l’obra de restauració de dues màquines de rellotgeria d'aquesta torre. La primera d’elles, la més antiga -que va funcionar del 1901 fins al 1963- fou una de les màquines més emblemàtiques que han marcat el pas del temps de Vic. El rellotge va ser construït per Josep Besses.
Si voleu més informació sobre aquest rellotge podeu anar aquí.

  

 

 
Fotos cedides per Miquel Cañellas.

 
Foto cedida per J. M. Tibau.

SITGES (GARRAF)
En Jesús M. Tibau i en Té la mà Maria ens envien aquestes dues imatges del rellotge de la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons, ubicada a la Plaça del Cap de la Vila, 7-8, de Sitges; edifici modernista de l'any 1913 de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Fou acabat el 1915.
El més emblemàtic de l'edifici és la torre del rellotge, coberta per cinc petits teulats fets de trencadís, igual que la torre cònica que la corona.

 
Foto cedida per J.M. Tibau.



El rellotge de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, de Sitges, és una altra de les imatges que ens envia Té la mà Maria.
L'església està ubicada a la plaça de l'Ajuntament, al centre històric de Sitges, en un lloc conegut com a "baluart". Va ser construïda el segle XVII. Els elements més destacables són la torre del rellotge, coronada per un petit campanar de l'any 1674 i la torre octogonal -amb un segon campanar més gros- reformada el 1868.

Fotos cedides per Té la mà Maria.

MANRESA (BAGES)
 
El rellotge següent pertany a un dels edificis més emblemàtics de Manresa: Can Jorba. Els coneguts magatzems van tancar portes l'any 1984, després d'uns 50 anys en funcionament.
L'any 1936 la família Jorba va encarregar aquest edifici a l'arquitecte Arnald Calvet per obrir un segon magatzem a Manresa.
El rellotge està envoltat per uns relleus al·legòrics i custodiat per dues àligues.


 

Rellotge situat a la torre de la Seu de Manresa. Aquesta basílica, construïda entre els anys 1322 i 1488 (166 anys!), és un important exemple de l'estil gòtic català. El campanar, quadrangular, data del 1592; serà al segle següent, el XVII, que s'incorporaran les campanes i el rellotge.
Adjuntem una descripció tècnica i, alhora, curiosa de les campanes: "La campana més antiga va ser instal·lada l’any 1522 i es deia de Santa Llúcia. Actualment, els diferents tocs sonen de les vuit campanes instal·lades: la campana Major, fosa el 1647, dóna la nota musical Re, i pesa 1.200 kg., i la de Sant Martí, fosa el 1680, musicalment Re #, és de 130 kg. De l’any 1941 són la Santa Maria (nota musical Mi, de 1.050 kg) i la Crist Rei (nota musical Fa #, de 750 kg)."

  
Fotos cedides per Té la mà Maria.

Manresa sempre ha tingut dos rellotges i dos temps: mentre el de la Seu marcava compassadament el temps antic, el de Can Jorba assenyalava el temps modern...

SANT PERE DE RIBES (GARRAF)

Rellotge de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes.  Edifici modernista del 1893 fruit de la transformació d'una antiga casa del segle XVIII, que havia estat hospital de caritat.
El rellotge es troba situat en una torre del cos lateral de l'edifici, coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada. Aquest rellotge va ser una donació dels emigrants d'ultramar.
Recentment ha estat restaurat. L’esfera té un diàmetre de 1,025 metres i se li ha donat una aparença de números romans amb peu, disposa de punts de minut i de trapecis cada 5 minuts. Les agulles són gòtiques d'ABS i el material de l’esfera és metacrilat blanc translúcid.

 Foto cedida per Té la mà Maria.

VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)

El rellotge següent pertany a un edifici de Vilanova i la Geltrú i és de la prestigiosa marca "Nomon".  Aquesta produeix i comercialitza rellotges per l'exterior i l'interior. El dissenyador és José María Reina.
La marca "Nomon" està present arreu de Catalunya.

 Foto cedida per Té la mà Maria.

El següent rellotge pertany a la torre del campanar de l'església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.

L'arxiu de la parròquia conserva encara documentació del que va ser, segurament, el primer rellotge mecànic. Està datat el 9 d'abril de 1752 i signat pel rector de la Geltrú, Antoni d'Ucar i el rellotger de la ciutat de Barcelona, Josep Cavanes.

El maig de l’any 1896 s’instal·là un nou i que seria l’actual rellotge del campanar de l’església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.

Una curiositat a afegir sobre aquest rellotge:

"El dia que el rellotge va volar del campanar de la Geltrú", va ser l'anunciat  d'aquesta curiosa notícia del rellotge de l'església de Sta. Maria de la Geltrú, el 12 de maig del 2008.

Tot i que podia haver estat una tragèdia, al final va acabar en una anècdota.   

Es veu que s’havien desprès pedres que emmarcaven l’esfera del rellotge. Per sort, no passava ningú quan van caure. Van posar unes tanques al voltant perquè era un gran perill pels vianants.
La meitat de l’esfera estava doblegada cap endavant i cada cop que la pluja i el vent la tocaven, aquesta s’anava inclinant més. Després d'un dia i mig de perillar-ne la caiguda, els bombers i la policia local van fer desallotjar la plaça després de tot un matí farcit de comunions, i, per tant, de nens i nenes jugant a prop del perill. Una grua, dos bombers i unes tenaces van ser necessaris per extreure la part de l’esfera que quedava collada; les busques del rellotge van ser més fàcils de desclavar. Després, el rellotger Santiago Comas, encarregat de posar a l’hora els rellotges de Vilanova i la Geltrú des de fa més de 30 anys, va arreglar la maquinaria interna del rellotge del campanar de la Geltrú. Es veu que com s’havia torçat tant l’esfera, la maquinaria es va encallar i no marcava les hores.
El rellotge de l’església de Sta. Maria es va arreglar però es va quedar sense esfera. Per un altre banda, el de Vilanova tampoc es va escapar del mal temps doncs durant tota aquella setmana va estar tocant malament les hores perquè una palanca del mecanisme s’havia rovellat. En Santi també el va arreglar. De totes maneres, el senyor Santiago Comas va dir que els canvis de temps constants li portaven molta feina pel que fa als rellotges doncs es veu que la pressió atmosfèrica els hi afecta: Si puja molt la temperatura, el rellotge de Vilanova s’avança; pel contra el de la Geltrú es retarda.

Rellotge sense esfera de l'església de Sta. Maria de la Geltrú

Els bombers extraient l'esfera del rellotge


Fotos extretes de internet

I la pregunta és: El rellotge de l’església de Sta. Maria de la Geltrú continua sense esfera?


BARCELONA (BARCELONÈS)

Rellotge situat a la torre amb campanar -de 33 metres- que domina la plaça de la Vila de Gràcia (abans de Rius i Taulet), a la ciutat de Barcelona. Fou construïda per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Famosa perquè va ser la primera que no pertanyia a una església.
El rellotge que Albert Billeter va dissenyar i va construir per a aquesta torre recollia, com bona part de les escultures no religioses d’aquell temps, els signes del zodíac. Per arribar a dalt de tot s’ha de pujar una escala circular amb gairebé 150 esglaons. A dalt, en un campanar de ferro forjat a Vitòria, s’allotja la campana coneguda com "la Marieta", amb el seu cos de bronze que pesa 1.200 quilos.
Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde (conegut com a general Bum Bum), situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat.


 Foto cedida per Yraya.

 
Foto cedida per Miquel Cañellas.



dissabte, 23 de gener de 2010

PORTUGAL

SINTRA

Palau Nacional da Pena

Sintra és una ciutat d'uns 27.000 habitants, situada a prop de Lisboa. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1995 per la UNESCO.
Al cim d'una muntanya, a 500 metres d'altura, trobem el Palácio Nacional da Pena, de l'any 1840; fou manat construir pel rei Ferran II -d'origen alemany- i és l'últim palau reial portuguès. Va ser construït sobre les ruïnes d'un antic monestir de l'orde de Sant Jerònim que havia estat arrasat pel terratrèmol de Lisboa de l'any 1755. El seu interior és una barreja d'estils, des del neogòtic al neoislàmic, cosa que el converteix en un lloc certament exòtic. Les seves cúpules àrabs es poden veure des de qualsevol punt de Sintra.
La torre del rellotge és l'única que no té cúpula, i està edificada a sobre del que va ser l'antic convent del monestir.
El més curiós del rellotge que ara us presentem és que no té agulles; el motiu el desconeixem, però si algú sap el perquè us estarem molt agraïts amb la vostra col·laboració.

Foto treta d'Internet.


Torre del Rellotge

Un altre monument de Sintra on hi podem trobar un rellotge és l'anomenada Torre do Relógio. Aquest edifici fou construït el segle XV i posteriorment tornat a edificar després del terratrèmol de 1755. Les seves campanes sempre han assenyalat els moments de joia i de revolta de Sintra.


Fotos cedides per NIURA, del blog Alotroladodelsauze.

Palau Nacional de Pena, Sintra

El següent rellotge de sol és horitzontal i està gravat en una petita llosa i col•locat damunt d’una vorera de la barana de pedra. Marca de 6 a 6 en numeració aràbiga. Assenyala les mitges hores amb línies acabades en punts.


 Palau real de Queluz, Sintra

Meridiana solar en metall cargolat sobre una base de pedra adossada a una paret. Consisteix en una superfície horitzontal orientada perfectament en la línia Nord-Sud amb una línia gravada sobre la que es projecta, al migdia solar, un raig de llum que travessa una perforació cònica feta sobre una xapa també horitzontal. La taca de llum estarà a prop de la base de la xapa metàl•lica a l’estiu i lluny a l’hivern. 


LEIRIA

Monestir de Sta. Maria de Alcobaça, Leiria

Rellotge vertical declinant 25º a llevant. Marca de VI del matí a IIII de la tarda amb numeració romana. Cadascun dels tres rellotges verticals es complementen amb els altres dos que declinen 120º mes o menys i amb l’horitzontal.

  
LISBOA

Catedral de Lisboa

Rellotge vertical “ortomeridiano i desviat” per corretgir els 6º a llevant que té la façana Sur de la Catedral.
Numeració romana de V a VII encara que sobra el V del matí i el VII de la tarda. Les hores VII i VIII del matí i IIII i V de la tarda manquen de línia horària. Línies de mitges hores des de les IX a les III.


VIANA DO CASTELO

Palau de la República, Viana do Castelo

Conjunt solar format per tres rellotges de sol gravats en una llosa quadrada de pedra, orientada al sud al costat de l’edifici i a uns 8 metres per damunt del terra. El rellotge al sud, inscrit en un cercle, marca de 6 a 6 amb numeració romana. A cada costat hi ha dos rellotges laterals, un a llevant i l’altre a Ponent.