FRANÇA

ESTRASBURG

Rellotge astronòmic de la catedral de Notre Dame d'Estrasburg. Construida entre el 1015 i el 1439 està considerada un bon exemple d'estil gòtic tardà. La seva torre campanar, de 142 metres, va ser l'obra arquitectònica més alta del món entre 1625 i 1847, fins que va ser superada per la Catedral de Colònia.

Aquest rellotge, de 700 anys d'antiguitat, disposa d'un complexe mecanisme que posa en marxa tota mena de personatges que simbolitzen el temps. Aquest rellotge ens indica el temps mig, el temps real i el temps sideral; les festes religioses movibles; les hores de sortida i posta del sol o de la lluna, els eclipsis, les fases lunars i la posició dels planetes del sistema solar.

Un enginyós mecanisme determina el moviment de diversos personatges: les quatre edats de la vida fan sonar els quarts, i la mort, les hores. A migdia els dotze apòstols s'inclinen cap a Jesús, que els beneeix, al mateix temps que un gall canta tres vegades batent les ales. El mecanisme, perfeccionat entre 1838 i 1842, és de 1571; abans, però, ja existia un rellotge astronòmic que datava de 1350.

Aquest espectacular rellotge astronòmic, que fa 18 metres d'altura, segueix funcionant segons l'antiga hora alsaciana, és a dir, que si marca les dotze és que són les dotze i mitja.

Foto cedida per Baba.

NARBONA

Aquest rellotge forma part d'una tanca publicitària d'un carrer de Narbona. Com us podeu imaginar poca cosa podem explicar d'ell: és de l'època contemporània, fet amb metacrilat i de funcionament electrònic.

Foto cedida per Metztli.

CHARTRES

Aquest rellotge astronòmic, que data del segle XVI, el trobem a la catedral de Chartres, concretament a la part exterior del cor. Marca el dia de la setmana, el mes de l'any, l'hora de la sortida i la posta del sol, la fase de la lluna i el signe actual del zodíac.

Aquesta catedral gòtica -edificada entre 1194 i 1245- va ser declarada l'any 1979 per la UNESCO, Patrimoni Cultural de la Humanitat. Un dels elements més famosos de la catedral -a més a més del rellotge astronòmic- és el laberint dibuixat en el terra de la mateixa i que data de l'any 1205. És un alicatat circular de 13 metres de diàmetre situat en l'eix de la nau central en el que les rajoles blanques i negres formen un estret camí amb múltiples circumvolucions que condueixen al centre. Sembla ser que en aquest cercle central va existir una placa de bronze o llautó amb les figures de Teseu, Ariadna i el Minotaure. Aquesta va ser retirada i fosa durant la Revolució Francesa per fabricar canons.

Foto cedida per Barbollaire.

BORDEUS

Rellotge ubicat a la Porta de la Grosse Cloche (Porta del Rellotge o, textualment, de la Gran Campana), a Bordeus. Data del segle XV i és d'estil gòtic. El rellotge és astronòmic i se situa sota d'una campana construida l'any 1775. L'edifici té dues torres circulars de 40 metres d'alt, tot i que inicialment n'eren quatre. Després de la construcció d'aquestes torres del rellotge en les ciutats lliures, el campanar representava la independència de la ciutat; i el rellotge permetia veure l'hora des d'un lloc diferent al del campanar de l'església.

És un dels edificis més característics de la ciutat i des d'aquí es feia sonar el senyal que donava inici a les veremes o que avisava d'algun incendi. Quan el rei volia castigar a la ciutat, manava treure la campana i els rellotges, doncs sabia l'amor que els bordelesos tenien vers aquesta campana.

Per aquesta porta passaven els peregrins, camí de Santiago de Compostela.

Fotos cedides per Té la mà Maria.