FRANÇA

PARIS

La Thera ens envia el rellotge de l’hotel Disneyland. Estem parlant de l’hotel més luxós del gran parc d’entreteniment de Disneyland Paris o Eurodisney situat a Marne-la-Vallée a Paris.
La façana de l’hotel típicament victoriana de color rosa te una torre central amb un gran rellotge des d’on Mickey Mouse amb els seus braços assenyala als hostes, l’hora d’obertura del parc.
L’esmentat hotel té quatre estrelles i 496 habitacions incloent les 18 suites.
El preu de l’entrada al parc, 2 nits a l’hotel en una habitació standard i amb l’esmorzar inclòs costa uns 1.792 euros per dos persones
L’hotel consta de zona infantil amb animador, sala de vídeo jocs, TV Disney, contes per ràdio, trobades amb els personatges Disney, piano Bar, restaurants, piscina coberta, banyera de hidromassatge, sauna, bany turc, Spa, gimnàs....
Però jo em pregunto: Amb tants espais temàtics que té l’hotel Disneyland i al preu que val l’estada (si descomptem 224 euros que valen les entrades de dos persones, l’hotel ens costarà 1.568 euros), voleu dir que als seus hostes els interessa l’hora d’obertura del parc?

Fotos fetes per Thera

BÈLGICA

ANVERS

La catedral gòtica -Onze Lieve Vrouwkathedraal- és la més gran de Bèlgica i la seva torre té una alçada de 123 metres, la més alta de tot el Benelux. Està declarada com a Patrimoni de la Humanitat, per la Unesco. Va ser construïda entre dos segles: entre els anys 1352 i 1521 i la torre va ser finançada per tota la ciutat. La torre té un carilló amb 547 campanes, que se senten des de tota la ciutat. La campana més gran té el nom de “Karolus”, construïda el 1507 i pesa 6.434 quilograms. La torre i el seu rellotge daurat són dels emblemes de la ciutat.

GANT

Rellotge situat a la torre-campanar de Gant, la més típica de les construccions medievals de la regió flamenca. Demostrant el poder d'aquesta ciutat, va funcionar com a torre de vigilància i tresoreria. Es va acabar de construir l'any 1338. En aquest campanar es troba una de les campanes més famoses de Flandes: la coneguda com a "Roeland". El carilló data de l'any 1670 i està constituït per 52 campanes.

L'any 1914 es va voler instal·lar un sistema elèctric per fer sonar les campanes, que va provocar una petita explosió en una de les campanes. Aquella campana avui en dia es troba a la plaça de la torre-campanar. La torre està coronada amb un drac de l'any 1377.

Detall interior del carilló.

La "KLOKKE ROELAND"

BRUGES

Rellotge situat al belfort de Bruges -a la Plaça Major- amb l'antic mercat cobert als seus peus. El belfort és una torre cívica o campanar típica dels comtats de Flandes i Hainaut. El belfort era, alhora, campanar, torre de vigilància, arxiu i lloc on es guardava el Tresor. En el cas del de Bruges és d'estil gòtic i la torre assoleix els 83 metres d'alçada. La torre data del segle XIII, la part octogonal superior es va afegir el segle XV i el carilló data del segle XVI. Està format per 47 campanes.

Torre i detall del carilló.

Algunes d'aquestes fotos ens han estat cedides per Té la Mà Maria, i la resta han estat trobades a Internet.

GALICIA (ESPANYA)

VIGO (RIAS BAIXAS)

ESTACIÓ DE TRENS
L'estació de trens de Vigo es troba en ple centre, entre els carrers Urzaiz, Príncipe, Via Norte i La Granvia. És una estació petita però hi ha tot el necessari i com no, dos rellotges -un interior i un altre exterior- que marquen perfectament les hores. L'edifici no és cap meravella però si a mitja tarda traiem el nas per les baranes de la via nord podrem gaudir d'una posta de sol excepcional amb la ria com a fons, això si, anem mirant l'hora perquè potser se'ns escapi el tren!


Rellotge interior de l'estació de trens



Rellotge exterior de l'estació de trens

CONCATEDRAL
L'Església Concatedral de Vigo o Colegiata de Sta. Maria està situada al casc antic de la ciutat - Plaça de la Església- i és d'estil neoclàssic de principis del segle XIX. Obra d'en Melchor de Prado. En el seu interior es troba el patró de la ciutat: "El Crist de la Victòria" que segons una llegenda va aparèixer flotant en la ria de Vigo, a prop de les Illes Cíes.
La Concatedral té dos rellotges un astronòmic i l'altre de sol situat a la façana del cantó dret i col·locat en 1837 per l'escultor Juan Agustín Domínguez. Aquest rellotge de sol no està orientat al sud com és el habitual, el que fa que sigui singular. Aquest tipus de rellotge reben el nom de "declinants"


Rellotge astronòmic i de sol de la Concatedral





MUSEU CONTEMPORANI (MARCO)
El Museu es troba a la Rua Príncipe 54.
L'any 1995, l'ajuntament de Vigo va prendre la decisió de rehabilitar l'antic palau de justícia i presó de Vigo transformant-lo en un Museu on és fan exposicions dedicades a arts plàstiques, arquitectura, vídeo, disseny, cine música, moda, art en la red...
El carrer Príncipe està molt concorregut i el rellotge del museu és de gran utilitat pels transeünts.




CAIXANOVA
Evidentment, és una joia arquitectònica de finals del segle XIX. Consta de 13.000 metres quadrats de superfície distribuïts en 5 plantes i va suposar una inversió de més de 30.000.000 d'euros.
A sobre del rellotge de la Caixanova hi reposa un àngel. Potser l'encarregat de marcar les hores?



Fotos fetes per Gaia

ESCÒCIA

GLASGOW

Rellotge situat al Travel Centre. Aquest edifici va ser construït al 1896; situat a la plaça St. Enoch, era l'oficina central de l'estació de metro del Districte de Glasgow. Actualment és un centre d'informació per a viatgers que recorren Escòcia en general i Glasgow en concret.

Aquest rellotge forma part de la torre-font erigida en memòria del polític local Sir Charles Cameron (1841-1924).

La torre va ser inaugurada el 1896 i es troba a Sauchiehall Street; hi ha dos medallons amb el rostre del polític. El rellotge va ser construït per James Ritchie & Co., d'Edimburg.

Altres rellotges d'Escòcia, tots ells enviats pel blogaire Té la mà Maria:

Aquesta primera correspon a l'hotel Balmoral, un dels més luxosos d'Edimburg. El seu rellotge té la peculiaritat d'anar cinc minuts avançat a l'hora oficial; d'aquesta manera sempre disposem de cinc minuts extra.

Hotel Balmoral




Edifici Tolbooth (Edimburg)

CATALUNYA

CALDES DE MALAVELLA (LA SELVA)

En Màrius Domingo de Pedro, del blog "CAMPANARS", ens envia aquestes imatges de rellotges situats a l'estació de la RENFE de Caldes de Malavella. A part del que es troba sobre la campana, la resta no semblen tenir gaire història.

De tota manera, tot "remenant" per la xarxa hem trobat aquesta foto de la façana –de l'any 2007- en la que es pot apreciar, a la part superior central de la mateixa, que el rellotge no hi és: l'han posat en reformar l'estació.

Tampoc sabem si des de Caldes es pot anar a New York, London, Moscow o Tokio, però per si passa algun tren "despistat" que ens hi porti, millor estar ben informats!!!

REPÚBLICA TXECA

OLOMUC

L'Esther i en Toni ens han enviat aquestes fotos dels rellotges situats a l'ajuntament. Aquest és el principal edifici seglar d'Olomuc, ciutat de la regió de Moràvia. L'edifici va ser finalitzat en el segle XV i està flanquejat per una capella gòtica, que en l'actualitat alberga un museu. Al costat de la torre de l'Ajuntament -que té gairebé 100 m d'altura-, en una volta que es troba a la part sud de la façana, hi trobem un rellotge astronòmic. I a la mateixa torre hi ha un rellotge analògic que es veu per les quatre cares.

Ajuntament d'Olomuc

Detalls del rellotge astronòmic i de la torre de l'Ajuntament.
Fotos cedides per Esther i Toni, del blog
"Imatges de pedra i de silenci".

CATALUNYA

SANT ANDREU DEL PALOMAR (BARCELONÈS)

La Yraya ens envia aquest rellotge, situat al campanar de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar. El temple va ser construït a finals del segle XIX i l'any 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi, juntament amb la Casa Asil de Sant Andreu.

Foto cedida per Yraya

BARCELONA (BARCELONÈS)

Aquesta torre és un antic far, construït el 1772, que es va transformar en rellotge el 1904. S'alça damunt d'un sòcol que serveix de terrassa i que es va afegir quan es va transformar en rellotge. La torre es corona amb la caixa del rellotge, a quatre cares, coberta amb una cúpula i una estructura metàl·lica que serveix de parallamps.

Foto cedida per Barbollaire.

MARROC

TIMICHCHI

Aquest curiós rellotge el vaig trobar en un dels llocs on vàrem dormir al Marroc, concretament al poble de Timichchi.

No cal fixar-s'hi gaire per veure que és un rellotge "de mentida": no marca cap hora i no disposa de cap mecanisme. Però em va fer gràcia veure'l penjat d'una biga, tort i, aparentment, sense cap finalitat.

És el Marroc!!!

ESSAOUIRA

Una altra "curiositat" marroquina, aquesta trobada al poble costaner d'Essaouira. Aquesta alta torre està presidida per quatre esferes de rellotge, però tampoc marquen l'hora. Fixeu-vos que només tenen una broca i que cada rellotge la té en una posició diferent. A més falten la majoria d'hores de l'esfera. Serà per despistar? O potser els estaven muntant i encara no havien acabat?

S'admeten apostes!!!

MARROC

MARRÀQUEIX

Marràqueix està ben connectada amb altres importants ciutats mitjançant línies d'autobusos que surten de l'estació central. L'ONCF (Oficina Nacional de Chemins de Fer) gestiona el servei de trens del país i és una herència dels temps del protectorat francès. Consisteix en dos brancals principals: el primer uneix Casablanca amb Oujda i el segon comença a Tànger passant per Fes, Rabat i acaba a Marràqueix.

La nova estació de trens es troba a Gueliz

Rellotge de l'antiga estació de trens i actual d'autobusos.

Rellotge de l'actual estació de trens.

A la mateixa estació -a l'interior i les andanes- trobem aquests altres:

Fotos fetes per GINKGO

FRANÇA (CATALUNYA NORD)

VILAFRANCA DE CONFLENT

D'aquest rellotge de sol no tenim més dades que la seva situació: es troba a la Plaça de l'Església de Vilafranca de Conflent.
A sota hi trobem una inscripció divertida: "COM MÉS SOL FA MÉS BÉ ESCRIC", i les hores estan indicades en numeració romana i aràbiga.



CARCASSONA

D'aquest rellotge no en tenim cap dada, només que porta inscrita una locució llatina: "CARPE DIEM", que significa "viu el moment, aprofita'l", o el que és el mateix: "no deixis per demà el que puguis fer avui". Aquesta locució va ser encunyada pel poeta romà Horaci.

Fotos cedides per Meia.