BARCELONA
VIC (OSONA)
En Miquel Cañellas i en Jesús M. Tibau ens envien aquestes fotos del mateix rellotge: el de l'Ajuntament de Vic. El gener de 2009, l’Ajuntament de Vic donava a conèixer l’obra de restauració de dues màquines de rellotgeria d'aquesta torre. La primera d’elles, la més antiga -que va funcionar del 1901 fins al 1963- fou una de les màquines més emblemàtiques que han marcat el pas del temps de Vic. El rellotge va ser construït per Josep Besses.
Si voleu més informació sobre aquest rellotge podeu anar
aquí.
Fotos cedides per Miquel Cañellas.
SITGES (GARRAF)
En Jesús M. Tibau i en Té la mà Maria ens envien aquestes dues imatges del rellotge de la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons, ubicada a la Plaça del Cap de la Vila, 7-8, de Sitges; edifici modernista de l'any 1913 de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Fou acabat el 1915.
El més emblemàtic de l'edifici és la torre del rellotge, coberta per cinc petits teulats fets de trencadís, igual que la torre cònica que la corona.
El rellotge de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, de Sitges, és una altra de les imatges que ens envia Té la mà Maria.
L'església està ubicada a la plaça de l'Ajuntament, al centre històric de Sitges, en un lloc conegut com a "baluart". Va ser construïda el segle XVII. Els elements més destacables són la torre del rellotge, coronada per un petit campanar de l'any 1674 i la torre octogonal -amb un segon campanar més gros- reformada el 1868.
MANRESA (BAGES)
El rellotge següent pertany a un dels edificis més emblemàtics de Manresa: Can Jorba. Els coneguts magatzems van tancar portes l'any 1984, després d'uns 50 anys en funcionament.
L'any 1936 la família Jorba va encarregar aquest edifici a l'arquitecte Arnald Calvet per obrir un segon magatzem a Manresa.
El rellotge està envoltat per uns relleus al·legòrics i custodiat per dues àligues.
Rellotge situat a la torre de la Seu de Manresa. Aquesta basílica, construïda entre els anys 1322 i 1488 (166 anys!), és un important exemple de l'estil gòtic català. El campanar, quadrangular, data del 1592; serà al segle següent, el XVII, que s'incorporaran les campanes i el rellotge.
Adjuntem una descripció tècnica i, alhora, curiosa de les campanes: "La campana més antiga va ser instal·lada l’any 1522 i es deia de Santa Llúcia. Actualment, els diferents tocs sonen de les vuit campanes instal·lades: la campana Major, fosa el 1647, dóna la nota musical Re, i pesa 1.200 kg., i la de Sant Martí, fosa el 1680, musicalment Re #, és de 130 kg. De l’any 1941 són la Santa Maria (nota musical Mi, de 1.050 kg) i la Crist Rei (nota musical Fa #, de 750 kg)."
Manresa sempre ha tingut dos rellotges i dos temps: mentre el de la Seu marcava compassadament el temps antic, el de Can Jorba assenyalava el temps modern...
SANT PERE DE RIBES (GARRAF)
Rellotge de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Edifici modernista del 1893 fruit de la transformació d'una antiga casa del segle XVIII, que havia estat hospital de caritat.
El rellotge es troba situat en una torre del cos lateral de l'edifici, coberta amb una cúpula de ceràmica vidriada. Aquest rellotge va ser una donació dels emigrants d'ultramar.
Recentment ha estat restaurat. L’esfera té un diàmetre de 1,025 metres i se li ha donat una aparença de números romans amb peu, disposa de punts de minut i de trapecis cada 5 minuts. Les agulles són gòtiques d'ABS i el material de l’esfera és metacrilat blanc translúcid.
VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)
El rellotge següent pertany a un edifici de Vilanova i la Geltrú i és de la prestigiosa marca "Nomon". Aquesta produeix i comercialitza rellotges per l'exterior i l'interior. El dissenyador és José María Reina.
La marca "Nomon" està present arreu de Catalunya.
El següent rellotge pertany a la torre del campanar de l'església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.
L'arxiu de la parròquia conserva encara documentació del que va ser, segurament, el primer rellotge mecànic. Està datat el 9 d'abril de 1752 i signat pel rector de la Geltrú, Antoni d'Ucar i el rellotger de la ciutat de Barcelona, Josep Cavanes.
El maig de l’any 1896 s’instal·là un nou i que seria l’actual rellotge del campanar de l’església parroquial de Sta. Maria de la Geltrú.
Una curiositat a afegir sobre aquest rellotge:
"El dia que el rellotge va volar del campanar de la Geltrú", va ser l'anunciat d'aquesta curiosa notícia del rellotge de l'església de Sta. Maria de la Geltrú, el 12 de maig del 2008.
Tot i que podia haver estat una tragèdia, al final va acabar en una anècdota.
Es veu que s’havien desprès pedres que emmarcaven l’esfera del rellotge. Per sort, no passava ningú quan van caure. Van posar unes tanques al voltant perquè era un gran perill pels vianants.
La meitat de l’esfera estava doblegada cap endavant i cada cop que la pluja i el vent la tocaven, aquesta s’anava inclinant més. Després d'un dia i mig de perillar-ne la caiguda, els bombers i la policia local van fer desallotjar la plaça després de tot un matí farcit de comunions, i, per tant, de nens i nenes jugant a prop del perill. Una grua, dos bombers i unes tenaces van ser necessaris per extreure la part de l’esfera que quedava collada; les busques del rellotge van ser més fàcils de desclavar. Després, el rellotger Santiago Comas, encarregat de posar a l’hora els rellotges de Vilanova i la Geltrú des de fa més de 30 anys, va arreglar la maquinaria interna del rellotge del campanar de la Geltrú. Es veu que com s’havia torçat tant l’esfera, la maquinaria es va encallar i no marcava les hores.
El rellotge de l’església de Sta. Maria es va arreglar però es va quedar sense esfera. Per un altre banda, el de Vilanova tampoc es va escapar del mal temps doncs durant tota aquella setmana va estar tocant malament les hores perquè una palanca del mecanisme s’havia rovellat. En Santi també el va arreglar. De totes maneres, el senyor Santiago Comas va dir que els canvis de temps constants li portaven molta feina pel que fa als rellotges doncs es veu que la pressió atmosfèrica els hi afecta: Si puja molt la temperatura, el rellotge de Vilanova s’avança; pel contra el de la Geltrú es retarda.
Rellotge sense esfera de l'església de Sta. Maria de la Geltrú
Els bombers extraient l'esfera del rellotge
Fotos extretes de internet
I la pregunta és: El rellotge de l’església de Sta. Maria de la Geltrú continua sense esfera?
BARCELONA (BARCELONÈS)
Rellotge situat a la torre amb campanar -de 33 metres- que domina la plaça de la Vila de Gràcia (abans de Rius i Taulet), a la ciutat de Barcelona. Fou construïda per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Famosa perquè va ser la primera que no pertanyia a una església.
El rellotge que Albert Billeter va dissenyar i va construir per a aquesta torre recollia, com bona part de les escultures no religioses d’aquell temps, els signes del zodíac. Per arribar a dalt de tot s’ha de pujar una escala circular amb gairebé 150 esglaons. A dalt, en un campanar de ferro forjat a Vitòria, s’allotja la campana coneguda com "la Marieta", amb el seu cos de bronze que pesa 1.200 quilos.
Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde (conegut com a general Bum Bum), situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat.
Foto cedida per Miquel Cañellas.
