CATALUNYA

VALLS (ALT CAMP)

L'Agnés ens comenta que el campanar de Valls es veu de tot arreu, això sí, distanciant-nos alguns quilòmetres de la ciutat. Curiosament el rellotge està encarat al sud, just en la direcció contrària cap a on ha crescut la ciutat.


A més, és petit i està una mica endinsat, la qual cosa fa que no es vegi des de gaires llocs (habitats).

L'església -d'estil gòtic tardà- està documentada de l'any 1194. El campanar és neogòtic i les campanes van ser instal·lades a la dècada dels 40.

És el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya, amb 74 metres.

Fotos cedides per l'Agnès Setrill

FRANÇA

ROUEN

Rouen –la Ciutat dels Cent Campanars- està situada a Normandia, i durant l'Edat Mitja va ser la segona ciutat més important de França; és per això que tota la seva zona cèntrica data d'aquesta època, conservant edificis característics.

El rellotge de la fotografia està situat al carrer principal del casc antic, anomenat Gros Horloge (carrer del Gran Rellotge). Punt emblemàtic de la ciutat.

Es tracta d'un rellotge astronòmic que data del segle XIV i està situat sobre una construcció renaixentista, la qual té un campanar adossat. Consta d'una sola agulla que marca les hores.

Foto cedida per Barbollaire.

PARÍS

Rellotge de l'estació de París-Lyon, construida l'any 1855 a la ciutat de París. El campanar d'aquesta estació, de 67 metres d'alt, té un rellotge en cadascuna de les seves quatre cares. El rellotge té 6,5 m de diàmetre i les agulles mesuren 2,8 m i 4 m.

L'any 1999, com a conseqüència d'una tempesta, es va parar i no va ser reparat fins l'any 2005. Els motors del rellotge estan sincronitzats amb el senyal horari que emet France Inter en ona llarga.

Foto cedida per MIA.

REPÚBLICA TXECA

PRAGA

Un atractiu molt important a la ciutat de Praga és l’ajuntament de la ciutat vella i el seu rellotge astronòmic més antic del món (Orloj).

La particularitat d’aquest rellotge és que alberga un quadrant astronòmic, el qual a més d’indicar les hores, representa les posicions del sol i de la lluna al cel. A més, és l’únic rellotge del món que mesura l’hora babilònica, molt important pel món de la màgia i l’alquímia.

També compta amb un calendari circular on es representen els mesos de l’any i un conjunt de figures animades que quan el rellotge dona les hores en punt, te lloc el conegut “Passeig dels Apòstols”, que consisteix en l’obertura d’unes petites finestretes i els ciutadans poden veure com els apòstols van passant i la figura de la mort, representada a través d’un esquelet estira de la corda i fa sonar una campaneta fins que passen els dotze apòstols que cessa aquesta activitat.

Una anècdota molt famosa en torn al rellotge és que a l’any 1987 es va trencar el fil que regula el moviment dels apòstols i aquests desfilaven sense parar més enllà de les hores en punt i la figura de la mort feia sonar la campaneta ininterrompudament. Davant aquest desajust va ser cridat al rellotger amb urgència per reparar aquesta situació.

Els ciutadans de Praga van treure la seva pròpia conclusió, la figura de la mort representava als comunistes, que per aquelles dates celebraven el seu congrés (casualitats de la vida). Dos anys desprès va caure el règim comunista

Foto cedida per Puckminnie

CATALUNYA

XERTA (BAIX EBRE): TARRAGONA

Foto del rellotge del campanar de l'església de Xerta (Baix Ebre). El campanar que es veu és d'estil neoromànic i a cada cantonada hi ha una escultura d'un gos. També hi ha un parallamps modernista.
El campanar data del segle XVI i a la façana principal de l'església destaca un limògraf de rajoles, que marca les riuades més importants que ha patit el poble; la més forta va arribar a superar els 10 metres, l'any 1787.

Campanar de l'església de l'Assumpció de Xerta.

Detall dels gossos del campanar

Foto cedida per Jesús M. Tibau



REUS (BAIX CAMP): TARRAGONA

Foto del rellotge de l'Ajuntament de Reus (Baix Camp). Edifici d'estil Modernista.

Detall del rellotge de la torre.

Foto cedida per Té La Mà Maria.

REGNE UNIT

LONDRES

És de justícia dedicar-li un post al famós rellotge de la Torre de Westminster, conegut amb el nom de Big Ben. Aquest any celebra el seu 150è aniversari, en concret el dia 7 de setembre de 1859 el rellotge va entrar en funcionament.

Podríem omplir moltes pàgines de dades i anècdotes sobre el mateix, però acabaríem fent-nos avorrits. Per això només hi posarem unes quantes.

El nom de Big Ben s'acostuma a donar a la torre en general, però oficialment és el nom de la campana principal que hi ha dins de la torre, la qual pesa unes 13 tones. Hi ha una esfera en cadascuna de les quatre cares de la torre, i cada esfera es compon de 312 peces de vidre opac; l'agulla que marca les hores, de 2,7 metres de llarg i la que marca els minuts, de 4,3 metres.

També trobem una inscripció al peu de cadascuna de les esferes: "DOMINE SALVAM FAC REGINAM NOSTRAM VICTORIAM PRIMAM" ("Deu guardi a la nostra reina Victòria I")

Aquest rellotge és famós per la seva fiabilitat, i aquesta es deu a un enginyós mecanisme ideat pel seu dissenyador Edmund Beckett Denison, que permet al rellotge no ser alterat ni per la neu acumulada en les agulles, ni pel vent, ni pels canvis de temperatura.

Tasques de manteniment fetes l'any 2007

FRANÇA

PARIS

En aquest post incloem tres fotos de rellotges de París: dues corresponen al Museu d'Orsay i la tercera al barri jueu.

El Museu d'Orsay va ser, inicialment, una estació de trens; dissenyada per Víctor Laloux amb motiu de l'Exposició Universal de 1900. Va funcionar com a tal fins al 1939. Posteriorment va caure en l'oblit i als anys 70 va estar a punt de ser demolida, però finalment es rehabilità i es reobrí l'any 1986. Actualment és un important museu de pintura impressionista.

Interior del museu


Rellotge situat a la façana

I pel que fa al Barri Jueu o Barri de Marais, que vols dir "aiguamoll" (donat que antigament aquesta part de la ciutat ho era), probablement sigui el barri amb més caràcter del centre de París. Va ser a partir del segle XVI que es va convertir en la zona de moda de la capital, doncs la noblesa va decidir establir les seves residències urbanes (palaus en la majoria dels casos). Actualment s'ha transformat en el barri gai i lèsbic per excel·lència.

Fotos cedides per Té la mà Maria.

ALEMANYA

BREMEN

Rellotge situat en una de les torres de la catedral de Bremen, dedicada a Sant Petri. Va ser construïda l'any 789. Pertany a l'Església Evangèlica Alemanya. L'any 1041 va ser gairebé destruïda per un incendi.

Rellotge situat al carrer Böttcher de Bremen (Alemanya). Aquest carrer és considerat una obra d'art, per les singulars edificacions que s'hi troben. Va ser construït els anys 20 del segle passat i té uns 110 metres de llarg.

Rellotge de l'estació de trens de Bremen.

Fotos cedides per garbi24.

CASTELLA I LLEÓ (ESPANYA)

EL BARCO DE ÀVILA: ÀVILA

Imatge cedida pel bloggaire "Una Sortida Digna". Moltíssimes gràcies! Ets el primer en col·laborar.

La fotografia és de l'edifici anomenat "La Casa del Reloj" o la "Torre del Reloj": antic edifici on estava ubicat l'ajuntament. Es va enderrocar el s. XVIII i es va tornar a construir. Actualment hi ha l'oficina de turisme.

Des de la planta superior es pot veure el mecanisme del rellotge. Aquest és anomenat "El Reloj de la Villa".

CATALUNYA

OLOT (LA GARROTXA) : GIRONA

Foto realitzada per GAIA

Anaximandro de Mileto (filósof greg) a la primera meitat del segle VI a.c. va analitzar sobre un pla horitzontal, el recorregut de l'ombra del sol projectat per un pal. Amb aquest experiment va inaugurar el principi d'una llarga i interminable forma de mesurar el temps.

Aquest rellotge de sol pertany a una casa anomenada Can Bolívar d'Olot. El rellotge és rectangular, orientat a migdia, marques horàries de les 6 del matí a les 6 de la tarda. No incorpora cap inscripció i sí un sol al pol. Gnòmon de vareta. Rellotge d'autor, ben conservat. Pel què es pot veure a la façana de al casa, creiem que el rellotge podria datar de l'any 1933.

CATALUNYA

SANT ESTEVE D'EN BAS (LA GARROTXA): GIRONA

El rellotge que us presentem es troba a la façana de l'església de Sant Esteve d'en Bas, poble del municipi de la Vall d'en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa.
L'església data de l'any 1119 i va resultar molt danyada pels terratrèmols del segle XV.

Foto realitzada per GAIA